o de com s'avancen les vacances

(sóc de google)

Ja fa temps que me n'adono, les vacances comencen a primers de juliol i no acaben fins a mitjans de setembre.
I es que tots aquells assumptes que tinc començats queden paralitzats en aquesta època. I em direu que vosaltres no feu tantes vacances, com a molt quinze dies a l'agost. Ja, però resulta que de forma misteriosa tothom "desapareix" i fins i tot els correus electrònics no arriben a destinació. Tant se val que demani confirmació de lectura, res a fer.
A veure, el judici pendent per la titularitat del pis on visc, del maig aplaçat al 30 de setembre. Un burofax que ha d'enviar la meva advocada des del maig, per una reclamació prèvia a una demanda contra arquitecte i promotor del meu habitatge per defectes de construcció en la façana del meu habitatge, silenci absolut.
Per més que escric emails a la gestoria responsable de la comunitat de veïns pel mateix motiu, silenci absolut.
Gestions per una possible reparació del sistema d'aire condicionat, uf fins al setembre res, "tenen molta feina(quina sort!) i no donen abast". A plaça, on m'agrada molt anar a comprar, segons de que ja no en tenen per que arriben les vacances. Però si tant sols estem a dia 21 de juliol i encara falten dies!!
Com ens queixarem desprès que el país no funciona si permetem això?
Per què no fem alguna cosa?
Però que, quan i el més important, com?
Estic tipa d'aquest desordre, d'aquesta manca d'atenció, d'aquesta manca de responsabilitat. Cansada que la gent, sigui personal o sigui institucional, vagin a la seva i facin honor a una manca d'educació i respecte que hauria d'estar per davant de tot.
Faig un obsequi de llibres per llegir aquest estiu als meus traumatòlegs, dons un no ha dit res. Poder ho ha trobat poca cosa, per que de llegir sé que li agrada i molt.
Escric un correu a la meva gestoria per veure per què no m'han pasat al cobrament la nova assegurança de la llar, quina assegurança fa més d'un més vaig contractar, silenci. Hi truco, està reunit.
Envio un altre correu al banc per veure per què no m'han retornar el seu de rebut de dita assegurança que no vull pagar, per mala atenció i servei, callada per resposta.
Demano a l'abril l'excepció de l'impost de circulació del meu municipi a l'ajuntament, silenci des de fa dos mesos.
Començo a reconèixer que han pogut amb mi, tot això cansa i molt. Haver d'estar sempre demanant que es faci el correcte als altres, ni més ni menys que el que a mi em van ensenyar de fer, i que he mantingut al llarg de la meva vida.
O poder jo no sóc d'aquest món?

des d'on us llegeixo

Hola,

tal i com va suggerix en Xexu i com també temps enrera ens va ensenyar en Deric, us ensenyo el meu ordinador i el lloc des d'on normalment us escric..

És un Mac, portàtil de 15' que em va molt bé. És amb el que us llegeixo i a voltes comento i fins i tot hi he arrivat a penjar algún escrit quan no em trovo bé, ho faig des del llit. Hauria fet la foto des d'allà però tant sols es veu la paret blanca i m'ha semblat millor d'ensenyar-vos la vista i la claror que tinc des de la taula del menjador. Des de la finestra de cal Xexu es veu la montanya, o així m'ho ha semblat. També recordo la finestra de cal Deric, també sembla que hi ha una plaça.

És molt maco tenir una plaça al davant de casa, clar que ara a l'estiu hi tenen posat un txiringuito amb taules i als vespres hi fan una mica de soroll.

Tinc un altre ordinador dels normals en una de les habitacions, però hi tinc tant de trastos i papers que per més fotos que li fés, no el veurieu! A més és un HP amb sistema windoooousss!

Sempre m'ha agradat poder mirar per la finestra de casa i no tenir els veins enganxats, poder tenir una mica de verd a la vista o si més no, poder deixar volar la imaginació i somniar...

avui

Avui és un d'aquells dies en que la "okupa" està ben instal.lada i fa soroll. De fet ja fa dos anys seguits que en el decurs del mes de Juliol i Agost m'agafen atacs forts de dolor.Avui no puc ni caminar. Malgrat tot he sortit de bon matí, he arribat fins a la meva llibreria i no us ho perdeu, m'he comprat dos quaderns de vacances de matemàtiques! I és que la "okupa" a banda d'estar instal.lada en el meu cos, ho fa també en part de la meva ment. Avui m'adono que em dol més no poder recordar segons quines coses, no saber el que m'acabes de dir per més atenció que hi posi en escoltar-te. Intento cercar en els calaixos del meu caparró les imatges del roure, l'alzina i no aconsegueixo trobar-les. Però és que tampoc si les veig no en recordo el nom!.Avui m'he posat un vestit nou, del color de l'aigua del mar amb el reflex de la llum del sol i malgrat m'agrada molt, malgrat encara faig goig de veure, no em sentia còmode. Massa escotat. Menta, però si només tens 52 anyets criatura? Per què de sobte, aquest canvi?Avui m'he adonat que som dues les que caminem pel carrer. El meu caparró per una banda, el meu cos per l'altra. De moment guanya el caparró, però m'adono que el cos ja no va tant a l'hora com abans. Ahir em mirava de reüll els bastons que tinc a casa i pensava que poder fora bó començar a dur-ne algún.Avui recordo els viatges que he fet amb cotxe, sempre conduint jo i sempre pels meus estimats Pirineus, Cantàbria, Pau, Biarritz, Toulousse, Carcassone, Le Boulou, Andorra. Parant allà on em deia el cor, mirant de trobar un bon hotel que per això són les vacances, per descansar i gaudir. Sempre m'han agradat els establiments amb encant, diferents. Ja sé que pensareu que són cars, si ho són. Peró per un cop l'any que sortia!Avui m'adono que poder aquesta tardor ja no podré pujar a Andorra com cada any. I si ho faig, serè una "mamà" que paga unes vacances a les "seves nenes", així si.Avui tinc la sensació d'estar arribant a la fi d'un cicle, però quin?Avui us vull demanar que gaudiu una mica de les vostres vacances, per mi, per tots aquells que per un motiu o altre no podem fer-ho. Avui, un cop més, us vull donar les gràcies, blocaires que em llegiu.Avui us deixaré un petó refrescant de mojito amb força menta fresca. Salut!

Ask for More

O com les casualitats poden fer canviar la vida...
Els identifiqueu?

hola

Fa dies que no trec el caparró per aquí, però és que estic molt cansada i no em trobo bé. L’estiu és una època ben dolenta per a mi i la meva malaltia…

Estic amb paperassa de l’Administració, horrible.

Ja sabeu que el ICAM de Barcelona ha decidit que si em puc moure significa que puc anar a treballar. Però això no és ben bé com ho veuen ells. Total que com ja em temia quelcom així vaig consultar a uns advocats si em portarien el cas si havia d’anar a judici, a la qual cosa em varen respondre que si. Em van enviar a un metge forense de Barcelona qui, previ pagament de 400 euros, et fa un diagnòstic de si pots tenir o no opció a una invalidesa, redacta l’informe i assisteix com a expert en el judici.

Dons bé, resulta que avui rebo una trucada d’aquests advocats en la que em comuniquen que clar, el meu cas és difícil de defensar (mande??) que una cosa és el cas en que hi ha una amputació, etc. i altre cosa una fibromiàlgia...

Que havien decidit passar per fax la meva informació a un advocat que coneixien en el que hi tenien plena confiança. Jo m’he quedat de pasta boniato.

Primer, amb quin permís han donat dades privades meves i sobre la meva salut a un desconegut?

Segon, no em varen acceptar ells el cas, vaig anar al metge que em van indicar, vaig pagar els 400 euros...

Per que ara es fan enrere?

Tot això a uns deu dies de la data límit per poder presentar la demanda a la inSeguretat inSocial (tant de bo Marina Geli llegiu aquest escrit).

Ja he trobat una advocada a Barcelona que em rebrà dimarts a veure que hi podem fer, clar que si no li agrada el metge que ha redactat l’informe, o no confia en ell, o ves a saber que, hauré de tornar a passar per un munt de proves mediques altre cop.

Estic cansada, de debò.

Cansada de veure com cada dia em prenen més i més el pel els qui s'anomenen governants d’aquest país.

Cansada de les contradiccions absurdes que ells mateixos en donen. Resulta que una invalidesa donada per la Generalitat(res a veure amb la inSeguretat inSocial) et permet gaudir d’avantatges en els viatges dels ferrocatas però no en el transport públic de Sabadell. Resulta que en la declaració de IRPF si que puc reclamar i ja ho he fet, donat que la invalidesa me la donen amb caràcter des del Juliol del 2007. Però la mateixa Hisenda Pública que em retorna part del IRPF es nega a retornarme l’import de l’impost de matriculació del cotxe comprat l’any 2008.

País!!!

Ànims menta, que encara et tocarà lluitar força!