Avui és un d'aquells dies en que la "okupa" està ben instal.lada i fa soroll. De fet ja fa dos anys seguits que en el decurs del mes de Juliol i Agost m'agafen atacs forts de dolor.Avui no puc ni caminar. Malgrat tot he sortit de bon matí, he arribat fins a la meva llibreria i no us ho perdeu, m'he comprat dos quaderns de vacances de matemàtiques! I és que la "okupa" a banda d'estar instal.lada en el meu cos, ho fa també en part de la meva ment. Avui m'adono que em dol més no poder recordar segons quines coses, no saber el que m'acabes de dir per més atenció que hi posi en escoltar-te. Intento cercar en els calaixos del meu caparró les imatges del roure, l'alzina i no aconsegueixo trobar-les. Però és que tampoc si les veig no en recordo el nom!.Avui m'he posat un vestit nou, del color de l'aigua del mar amb el reflex de la llum del sol i malgrat m'agrada molt, malgrat encara faig goig de veure, no em sentia còmode. Massa escotat. Menta, però si només tens 52 anyets criatura? Per què de sobte, aquest canvi?Avui m'he adonat que som dues les que caminem pel carrer. El meu caparró per una banda, el meu cos per l'altra. De moment guanya el caparró, però m'adono que el cos ja no va tant a l'hora com abans. Ahir em mirava de reüll els bastons que tinc a casa i pensava que poder fora bó començar a dur-ne algún.Avui recordo els viatges que he fet amb cotxe, sempre conduint jo i sempre pels meus estimats Pirineus, Cantàbria, Pau, Biarritz, Toulousse, Carcassone, Le Boulou, Andorra. Parant allà on em deia el cor, mirant de trobar un bon hotel que per això són les vacances, per descansar i gaudir. Sempre m'han agradat els establiments amb encant, diferents. Ja sé que pensareu que són cars, si ho són. Peró per un cop l'any que sortia!Avui m'adono que poder aquesta tardor ja no podré pujar a Andorra com cada any. I si ho faig, serè una "mamà" que paga unes vacances a les "seves nenes", així si.Avui tinc la sensació d'estar arribant a la fi d'un cicle, però quin?Avui us vull demanar que gaudiu una mica de les vostres vacances, per mi, per tots aquells que per un motiu o altre no podem fer-ho. Avui, un cop més, us vull donar les gràcies, blocaires que em llegiu.Avui us deixaré un petó refrescant de mojito amb força menta fresca. Salut!
diumenge, 12 de juliol del 2009
avui
Avui és un d'aquells dies en que la "okupa" està ben instal.lada i fa soroll. De fet ja fa dos anys seguits que en el decurs del mes de Juliol i Agost m'agafen atacs forts de dolor.Avui no puc ni caminar. Malgrat tot he sortit de bon matí, he arribat fins a la meva llibreria i no us ho perdeu, m'he comprat dos quaderns de vacances de matemàtiques! I és que la "okupa" a banda d'estar instal.lada en el meu cos, ho fa també en part de la meva ment. Avui m'adono que em dol més no poder recordar segons quines coses, no saber el que m'acabes de dir per més atenció que hi posi en escoltar-te. Intento cercar en els calaixos del meu caparró les imatges del roure, l'alzina i no aconsegueixo trobar-les. Però és que tampoc si les veig no en recordo el nom!.Avui m'he posat un vestit nou, del color de l'aigua del mar amb el reflex de la llum del sol i malgrat m'agrada molt, malgrat encara faig goig de veure, no em sentia còmode. Massa escotat. Menta, però si només tens 52 anyets criatura? Per què de sobte, aquest canvi?Avui m'he adonat que som dues les que caminem pel carrer. El meu caparró per una banda, el meu cos per l'altra. De moment guanya el caparró, però m'adono que el cos ja no va tant a l'hora com abans. Ahir em mirava de reüll els bastons que tinc a casa i pensava que poder fora bó començar a dur-ne algún.Avui recordo els viatges que he fet amb cotxe, sempre conduint jo i sempre pels meus estimats Pirineus, Cantàbria, Pau, Biarritz, Toulousse, Carcassone, Le Boulou, Andorra. Parant allà on em deia el cor, mirant de trobar un bon hotel que per això són les vacances, per descansar i gaudir. Sempre m'han agradat els establiments amb encant, diferents. Ja sé que pensareu que són cars, si ho són. Peró per un cop l'any que sortia!Avui m'adono que poder aquesta tardor ja no podré pujar a Andorra com cada any. I si ho faig, serè una "mamà" que paga unes vacances a les "seves nenes", així si.Avui tinc la sensació d'estar arribant a la fi d'un cicle, però quin?Avui us vull demanar que gaudiu una mica de les vostres vacances, per mi, per tots aquells que per un motiu o altre no podem fer-ho. Avui, un cop més, us vull donar les gràcies, blocaires que em llegiu.Avui us deixaré un petó refrescant de mojito amb força menta fresca. Salut!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Estic tenint problemes per a recuperar els meus escrits. Vaig intentant-ho Disculpeu
-
Aquesta tarda, la llum al poblat beduí desprèn una escalfor especial, malgrat el fred de l'estança. Fa ja forces anys que jau en aques... -
Divorciada des del 14, bé. Sembla que puc conservar el "meu" pis, de moment, bé. Una peça separada de liquidació de bens em benefi...
Esperem el peto de mojito!!!
ResponEliminaNomes un munt de petons i abraçadas tendras.
ResponEliminaEt tinc present cada día.
i no et façis caborias, el teu caparró es la canya...i el teu cos..com direia "aquell" encara te un bon polvet..o dos o tres...
mes petons guapa.
Llegint les teves paraules ningú no diria que hi ha cap problema a la teva ment. Continua així, tot i l''okupa', perquè amb els teus escrits ens demostres que ets tu la que guanyes. Una abraçada.
ResponEliminaVinga nena! molts força.
ResponEliminaPer cert, a mi em passa sovint això d'anar per un costat i portar el cap sota el braç... a la seva!
Petons
Crec que de vegades ens passa a tots tenir la sensació d'anar a dos bandes i no anar enlloc.
ResponEliminaSuposo que a més la calor no ens ajuda massa.
Ànims, Menta!!!
Gràcies per aquest mojito ben fresquet! Per a tu un petonet embolicat en suau perfum d'esperança.
Jo et deixo la meva estimació i companyia, el meu respecte i la meva admiració, ets valenta, què jollons, molt valenta.
ResponEliminaI, sembla que, a la teva edat (et guanyo de dos, recorda-ho) pots passar molt bones èpoques, encara que ara no t'ho sembli!
Anima't, estimada, sisplau!
Estic convençut que amb la ment tan lúcida com tens escrivint aquests posts, aconseguiràs fotre fora aquesta okupa tan malparida que et fa la gitza contínuament!
ResponEliminaI per cert, no et faci vergonya ni pudor ni res sortir al carrer amb un vestit "color de l'aigua del mar amb el reflex de la llum del sol", segur que és preciós i et queda la mar de bé. De l'escot? No hi pensis, si hi ha per lluir, doncs llueix!
Aquest vespre a casa em faré un mojito a la teva salut i, des de la distància, farem un brindis per allunyar els fantasmes dels okupes.
I si no hi ha prou, a la propera pluja d'estels li demanarem el mateix desig (funciona! t'ho asseguro)
saps que sempre estem aquí.. ho saps, pel què sigui. Està molt bé comprar-te un quadern de matemàtiques, jo l'altre dia vaig estar a punt de compar-me'n un d'anglès i no ho vaig fer per vergonya. Però ho faré. Sento molt tot el què et passa, i em fa sentir una mica malament haver anat a Praga i llegir aquestes paraules, que em diuen que no pots anar a Andorra. Així doncs deixa'm compartir lo bé que m'ha anat el viatge amb tu.
ResponEliminaEts encara molt jove i et resten moltes vacances més amb molta qualitat. La lluita no està acabada, tindràs moments de més repòs mental després d'aconseguir que t'escoltin. I l'okupa l'has de convidar a que s'ho passi bé amb tu i, per tant, a lluir un bon escot, sí senyora!
ResponEliminaA vegades no cal fer grans viatges per sentir-se de vacances. Només cal algun canvi de rutina, una escapadeta a Sitges, al Montseny... I pensa que la fi d'un cicle comporta el començament d'un altre. Potser millor. I llueix l'escot, dona, que som a l'estiu.
ResponElimina