mentre espero l'hora del dinar

Fa uns dies vaig a un taller d'intel.ligencia emocional on ens expliquen que cal saber gestionar bé les emocions, que no és el mateix que els sentiments.
Tot passejant aquest mati he vist dalt del cel, dues cigonyes. Tant de bo triessin un lloc a prop per fer-hi el niu però no. Marxen.
I que sobre tot cal saber fer-nos les preguntes adients per tal de veure que és el que realment ens provoquen aquestes emocions i el per que.
Qui ho diria que ahir feia un dia quasi d'hivern i avui llueix el sol. Deu voler la seva mona?
El pas següent és el diàleg. Diàleg amb nosaltres mateixos i amb els altres. Entendre'ns primer nosaltres i el que ens provoquen les emocions i segur que així entendrem també als altres i les seves reaccions.
Arriba un sms, "que ja hem sortit i a les dues arrivarem a casa". Segur que volen que els hi faci el dinar.
Bé, no vol dir pas que estem necessàriament d'acord amb ells però si més no, aconseguirem la capacitat de posar-nos en el seu lloc.
Hauríeu de veure el meu gos, ben espaterrat prenent el sol.
Parlem sobre tot de ser capaços de mirar en el nostre interior. No és cosa fàcil, menys amb el ritme de vida que porta la majoria de la gent.
Ja és gran, també pateix de l'esquena, dia a dia li costa més moure les potes del darrera. Suposo que aviat hauré de prendre una decisió.
Però sobre tot, i torno a comentar, és molt important que amb el diàleg siguem capaços d'entendre i fer-nos entendre. I serem llavors capaços que el que no ens agrada surti a la llum aviat. Només així no deixarem que se'ns faci malbé dins nostre i tot serà més senzill.
Ara penso, sort que vaig guardar sèpia amb carxofa, crec que n'hi haurà per tres, sinó que suquin pa.
No, no és fàcil tot això. Pensar que és el que provoca les meves emocions, sobre tot aquelles que em fan mal, que poder em fan reaccionar de forma impulsiva i deixen un mal regust en la meva ànima.
Tinc vi blanc a la nevera, hi poso també una ampolla de cava. Els hi agrada.
Dons bé ara em pregunto dons, per què em vaig sentir malament quan van rebutjar una cosa que vaig fer amb il.lusió, sense esperar res a canvi, simplement per que sóc així i no busco res mes?
Trec el pa del congelador, serà més bo si no passa pel microones.
Dons per que crec que aquest gest no va agradar a la persona a qui anava dirigit. I us ben asseguro que no hi havia segones ni terceres intencions. Ah les intencions i allò que creiem que amaguen darrera les nostres accions! Dona per un altre escrit!
El Sant Jordi de l'any passat vaig comprar dos llibres per a dos desconeguts, prèvia consulta. Un de seguida em va donar una adreça on li podia fer arribar el llibre i ho va agrair, quedant gratament sorprès que una catalana desconeguda tingués un gest semblant. L'altre? Bé, el llibre encara està embolicat, guardat en una lleixa de la meva petita biblioteca, a l'espera.
Un sentiment  d'agraïment, va crear en mi una emoció de rebuig que ha quedat guardada en el meu interior i que avui, he decidit compartir tot dialogant amb vosaltres.
Sí, decididament el taller em fa servei, aquesta tarda desembolicaré el llibre i li donaré un cop d'ull, tot i no ser dels que a mi m'agraden.
Aixì vaig posant ordre.