tant de bo...

Se li acosta i en veu baixa li diu que es prepari, s'ho juga tot a una carta, no val a badar.
Qui li diu això es el marit d'una antiga coneguda.
Es negra nit i la humitat cau sobre les llambordes. La llum de quatre fanals en dona testimoni... I els carrers li són coneguts.
De sobte s'adreça als companys que també reconeix i els hi dona les ordres, "sense pietat i sense fer soroll, com més aviat ho tinguem enllestit, millor".
Hi han corredisses per tot arreu però tot es fa en silenci i d'amagat, quan se n'adonin del que ha passat ja estarà tot fet i podran fugir sense problema.
Se li acosta i de nou li diu, "tot això ho faig per tu princesa, no se si em faràs costat, desitjo que si".
La protagonista de tot aquest esdeveniment s'ho mira amb desconfiança i orgull a l'hora. Ells vestits de cap a peus tots de negre, ella de mil i un colors, vestida de princesa com les dels llibres de contes de la mainada. Camina entre mig d'ells, ho veu tot, ho sent tot i pensa que poder val la pena i que si, que li fera costat.
Es torna a fixar en el seu vestit i com la seva presencia dona una llum especial a tot el que esta succeint.
L'affaire va endavant, en un tres i no res està tot fet, tot decidit, ell se li acosta...
Obro els ulls a poc a poc amb una agradable sensació de benestar. Ha estat un somni i la princesa era jo.