Dissabte per la tarda i ja es fosc.
He tingut una setmana molt dura amb el tema de la "lluita" per veure qui es quedarà el pis on visc, si em vaig equivocar i el vaig posar a mitges, però jo no pensava acabar com ho he fet. I més amb visites de metges per preparar els papers per la propera visita al CAD, a veure si tinc sort i em donen un grau de minusvalidesa elevat...
Adonar-me que no puc pretendre que un advocat entengui de números alhora que de lletres. He estat a punt de dir que ja hi aniria jo a parlar amb el Jutje.
Adonar-me que amb la meva malaltia els metges no toquen vora.
Adonar-me que ja ningú de la feina s'en recorda de mi, que esperava dons?
Adonar-me que la única amiga que creia que tenia precisament era que no pas és.
Adonar-me, amb motiu de l'aniversari de la meva filla que ja n'ha fet 27, que poder ja la començo a tenir un xic més a la vora.
Adonar-me altre cop que les coses arriben quan toca, no quan volem.
Adonar-me que estic en ple procés "post traumàtic" de totes les coses que m'han pasat durant els dos últims anys i que he pendre temps, pero no massa m'ha dit la professional. Que no és bo tancar-se en si mateix i aïllar-se, pero ara mateix és el que em ve de gust de fer.
Us en seguiré parlant.
-
Estic tenint problemes per a recuperar els meus escrits. Vaig intentant-ho Disculpeu
-
Aquesta tarda, la llum al poblat beduí desprèn una escalfor especial, malgrat el fred de l'estança. Fa ja forces anys que jau en aques... -
Divorciada des del 14, bé. Sembla que puc conservar el "meu" pis, de moment, bé. Una peça separada de liquidació de bens em benefi...
no és bo aïllar-se
ResponEliminaDesitjo que parlàvem la mateixa llengua. Això em passava fa molts anys. Avui tot és diferent.
ResponEliminaA causa de la situació econòmica.
Continuïs lluitant! Si vols ajudar-me aprendre aquesta llengua saps la meva adreça d'e-mail. Ànim!
Els cops forts canvien les coses, i ens fan ser conscients de moltes altres. Aprofita els canvis i el nou coneixement per portar-ho cap el teu terreny, i construir des d'aquí.
ResponEliminaGentil i bonica dama no cediu en la vostre lluita, s'ha de lluitar per les causes justes. Bon dia tingue senyora.
ResponEliminaSe com n'es de difícil, jo encara no he pogut expressar tot el dolor provocat en la meva persona, i han passat gaire bé dos anys...
ResponEliminaEt dessitjo molta, però molta força i et faig arribar un munt d'ànims, se com en son d'importants.
Un petó
Tienes mucho andado, pero aún te queda mucho. Espero que no te fallen las fuerzas y se reconozcan tus derechos.
ResponEliminaMuchos besos y fuerza, cariño
"Adonar-me un altre cop que les coses arriben quan toca, no quan volem"... quanta raó!
ResponEliminaPerò el més important és no defallir, i d'amics aquí en tens uns quants... oi que si? :) Estem amb tu guapa!
Faig una aturada més tranquil.la i aprofito per deixar-te un comentari: funciona més o menys així no? ÀNIMS i una abraçada molt i molt forta del Martí, de la Txell i d'un servidor de vostè.
ResponEliminaMenta, no defalleixis ni un segon.
ResponEliminaHi ha moments en què cal parar i reflexionar,però no són un fi ni la solució, són només una eina per a començar de nou i dir:Bon vent i barca nova!
Això mateix he fet jo avui.
http://paissecret.blogspot.com/
Mª Mercé
ResponEliminanomes et deixo una forta abraçada i un munt de petons.
la resta ja la posaras tu.
Les coses arriben quan volen, i sovint quan ja no les necessitem.
ResponEliminaPot ser que l'única finalitat de tot plegat sigui aprendre la lliçó. I nosaltre tenim la llibertat d'aprendre-la o tornar'hi a ensopegar.
És el que hi ha.
Els errors es paguen, i sovint amb recarrec. O sigui que, millor afrontar les coses de forma positiva.
Una abraçada,
Joan
El més bonic de tot és l'apropament de la teva filla, mica en mica, a mesura que ella també pugui comprendre... Un petonàs, maquíssima! I com sempre, que la sort t'acompanyi!
ResponEliminaÀnims bonica! Tens una coseta per tu a casa meva.
ResponEliminaMenta!!!!! ànims...les coses ens arriben,SEMPRE quan és el moment, i no sol coincidir amb el q nosaltres creiem q és el q tok.
ResponEliminaSi la gent no es recorda de tu, avegades és xq ntres. hem fet "tocaga i fuga....", tranquila q ja arribarà el dia q "tornaran a veure't,i recordar-te" i sino és aixi no cal q formin part de la teva vida i tu hi perdis energia i temps: superviencia!!
Tot això t'ho dic x l'experiència pròpia, dura i molt difícil de portar: t'ho prometo. Però tb et dic q hi ha un bon dia q surt el sol, de veritat!! increible xo surt el sol un altra vegada...lluitar i sobreviure!
Cuida't i ànims, i parlo xq sé què se sent...
un petó,
annna