dijous, 26 de febrer del 2009

desgavells

Fa dies que penso que he d'escriure un apunt , m'hi poso.
He pasat uns dies amb força febre, mal de panxa, calfreds, etc. i tot just em començo a recuperar.
Dilluns vaig pasar una mena de tribunal médic per veure quin grau de minusvalía em dona el CAD que es el centre d'atenció al disminuit de la Generalitat, res a veure amb la Seguretat Social.
Va ser força depriment i per seguir en la meva linia, van trigar una hora i mitja en rebre'm. Hi era des de les vuit i quart del matí, per una "errada administrativa" em van dir. En resum, s'habien oblidat de mi.
Et rep un psicoleg, una metgessa i una assitenta social, et fan moltes preguntes, miren totes les proves que portes i si tot va bé, d'aqui a un mes i mitg en trindré el resultat.
Em servirà per desgravar d'Hisenda, que això va bé, per tenir accés espero que gratuit al transport públic de la localitat on visc i als de la Generalitat, aixì com deixar de pagar l'impost de circulació. Bé, no està malament.
Per altra banda he viscut una experiencia molt desagradable per part d'antics companys de feina, feina que vaig deixar el pasat mes d'Octubre desprès de més de 34 anys amb l'empresa i per motius de salut. Això confirma el que sempre he dit, qui es dues vegades bo, es "bobo". Sempre m'habia portat bé amb els companys de la feina, sé que sóc persona exigent i molt seriosa en qüestions laborals pero que voleu, m'agrada la feina ben feta que per això et paguen. Pero no, mana més els favoritismes, les xafarderies, tota aquesta mena que coses que no m'agraden i que l'únic que fan es crear malestar en el grup de treball, però malhauradament el món funciona aixì.
Aquesta "experiencia" va tenir lloc el pasat mes de desembre, en dir de forma explícita que no em ferien cap mena d'obsequi per la meva marxa, ni tant sols una felicitació, ni tant sols em van donar les gràcies per la convidada que els hi vaig fer... res. 
Ells es pensaven que jo no me n'habia adonat, però avui els hi he fet saber que si que ho sabia. A l'hora també m'he assebentat que una de les antigues companyes, aprofitant que ja no hi sóc, es dedica a parlar malament de mi. I sense cap motiu.
El primer no m'importa gens per que demostra la poca categoria de la gent i queden força retratats. El segon ja em toca més a fons ja que mai he fer res de dolent contra ningú, mai. I no entenc per que ho fa ja que si ja no hi treballo, quina mena de profit en pot treure?

Aquesta darrera situació no sé com arreglar-la, en teniu alguna idea?

10 comentaris:

  1. Quanta raó tens! No et servirà de consol, però jo avui he estat molt "tocada", una plorera que he anat arrossegant tot el dia per "rumorologies" infundades que corren com el vent... que no tenim ja prous problemes cadascú com per donar problemes als altres?
    A mi també m'agrada la feina ben feta, et recolzo totalment!

    ResponElimina
  2. Poca cosa s'hi pot fer si no ets allà. A la feina es generen ambients cordials, però de vegades massa tensos, ja que la gent l'involucra més del que hauria. Sense coneixement de causa no puc dir ni si tu has estat tan bona, ni si ells són tan dolents. Però potser el millor que pots fer és deixar de preocupar-te'n, i no donar-hi importància. A ningú agrada que vagin xerrant malament a les esquenes, però què més pot passar? Ara ja és aigua passada, ja s'ho faran, i se'n cansaran quan trobi algú altre a qui martiritzar.

    ResponElimina
  3. Ostres nena las enganxes totes, millorat , respecte al tema laboral oblidau per si no la pilota cada cop es fara mes grosa i no val la pensa.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. El que ara convé, és que tu et trobis bé i la resta... deixe-ho córrer.

    No te l'escoltes aquesta persona. Si el que vol es fer-te mal, que se'l confiti.

    Saps, el pitjor que és pot fer a algú (i és molt dur), és ignorar-lo.

    I a més, així igual se'n cansa i es busca una altra persona de qui dir pestes i s'oblida de tu.

    Tu, a cuidar-te força, a agafar ànims i a mirar endavant!

    Un petonet! :)

    ResponElimina
  5. Jo crec que no cal arreglar-la, si ja no hi ets i s'han portat tan malament, doncs que s'hi fotin fulles i a viure!

    ResponElimina
  6. La meva experiència m'ha fet entendre que la gent que actua així és perquè se sent molt poqueta cosa i està plena de complexos. Busquen algú que els sembla més dèbil per humiliar-lo, i així sentir-se menys nans.

    Però tu ets una geganta (al menys m'ho sembles per les coses que escrius). No ho sé dir en català: "El mejor desprecio es no hacer aprecio". Si els ignores, es moriran de ràbia.

    Molta sort amb això del tribunal, Menta.

    ResponElimina
  7. Hem de mirar endavant, menta, sense rancúnies. Donar cobertura a les parladuries no és bo ni aporta res de bo.

    Ara t'has de cuidar i seguir endavant.

    ResponElimina
  8. Coses que no entenc també. Anim! Gràcies per la flor! Per a tu demà

    ResponElimina
  9. Sempre dic que hi ha gent que té molt poca feina i que realment s'avorreix molt. A mi m'agrada dir les coses a la cara, per tant, crec que el millor és parlar directament amb la persona en qüestió. De vegades acaba essent un malentès. I sinó, que t'ho expliqui a tu, personalment, a la cara.
    Des del moment que és una cosa que et preocupa, jo faria això...
    En fi, cadascú té la seva manera d'actuar... així que això ja és cosa teva.
    De totes maneres, em sap greu que hi hagi gent així.
    Un petonet!

    ResponElimina
  10. Ainss nena :)

    Miles de besos y mi cariño, reina, cuídate, vale?

    ResponElimina

sigueu respectuosos,gràcies.

Prova de seguretat

 Estic tenint problemes per a recuperar els meus escrits. Vaig intentant-ho Disculpeu