divendres, ú de març de 1957

Demà és el meu aniversari.
Va ser a Barcelona,un divendres, pel voltant de les 11 de la nit, d'això fa ja 52 anys.
I ja he rebut dues felicitacions, un al festuc de la Carme i un altre de la Merike. A darrera hora m'arriva un altre escrit que porta  el meu nom i el fa el nadador, gràcies.
Demà, com cada any des d'en fa una pila, obriré els meus regals. Si, em compro alguna/es coses que m'agraden, me les faig embolicar per regal i les obro tant bon punt em llevo, em fa il-lusió ves. Ho vaig aprendre ja fa temps, desprès d'esperar un gest per part dels altres. Deu de costar molt no? Bé, de fet a mi no em costa gens tenir detalls amb la gent que estimo, val que són pocs i de la família però que carai!
El que no entenc és que sempre dono més que no pas rebo.
Avui he anat a comprar roba d'estiu per la meva neboda. Dos vestits preciosos, dues samarretes, tres pantalons pirata tipus "leggins", i un conjunt texà que és una passada i unes sandàlies. I és que per això li sóc tieta, padrina i alguna cosa més, el meu angelet.
I no us podeu ni imaginar com he disfrutat amb tot plegat, val que podia haver gastat menys però ho he fet amb una il-lusió immensa. Estarà preciosa, quatre anys i mig com diu ella.
Be, ara recordo que el passat dimecres vaig anar a dinar amb una noia que va estar de temporera en la feina on treballava i em va regalar un cd amb tres pelis gravades. Us puc ben assegurar que la sorpresa va ser tant gran de veure que tant ella com el seu marit havien pensat en mi que em vaig posar molt i molt contenta. Ja ho veieu, una simple copia casolana de tres pelis... I una persona que feia tant sols uns pocs mesos que coneixia.
I és el que jo dic, fet amb il-lusió i carinyo, amb poca cosa n'hi ha prou.
Dons, per què els meus no pensen mai amb mi?
Faig mal fet si continuo actuant com fins ara? O passo ja de tothom?
Hauria de canviar?

Afegit:
Us heu fixat en el preu del diari?