"L'essencia de l'home és el desitg", va dir fa segles Baruch Spinoza (Amsterdam 24 de Novembre de 1632 - 21 de febrer de 1677).
Segons l'article publicat al suplement "es" de "estilos de vida nº 67" de La Vanguardia del pasat dissabte dia 10 per José Antonio Marina, sembla que el que ens defineix és la capacitat de pensar, raonar, d'anticiparnos a les coses, en una paraula, el que s'en diu la intel.ligència. I també segons aquest article, qui la dirigeix es el desitg.
Sembla que ens pasem la vida intentant satisfer-los. Quan aconseguim complir un desitg, aconseguim la satisfacció, però quan en conseguim tres alhora, aconseguim la felicitat.
També cita que ens refugiem en el benestar com a única esperança de felicitat.
Saber gestionar bé els nostres desitjos és "la gran saviesa".
Però Aristòtil(Estagira, Grècia 384 aC-Eubea, Gràcia 322 aC) va ser més perspicaç que Spinoza i va dir que, "l'essencia de l'home és el desitg intel.ligent"...
Heu llegit aquest article?
Hi esteu d'acord?
"Gestioneu els vostres desitjos"?
No puc dir que sàpiga gestionar els meus desitjos, o lo que es lo mateix, saber trobar la felicitat, però si que al llarg de la meva experiència he deduït, que la satisfacció personal, lo que es el mateix que la felicitat particular,
ResponEliminapassa per fer realitat petits desitjos, millor que un de sol o tots de un plegat.
Bona reflexió, per llegir-te en calma i una reflexió mes pausada o mes pensada que la que ara faig.
Sempre he cregut que la inseguretat, ens fa mes encertats en les nostres decisions, antes que aquets, que creuen saber sortir-ne de tot sense pensar gaire.
Et llegeixo sovint.
GEstionar es complicat, perque no es lo mateix gestionar allo que no te importancia que haver de fer-ho amb els desitjos, se'ls hi sol donar prioritat, i reconec que jo soc d'aquests
ResponEliminai de vegades es una errada :)
bona setmana
aconseguir 3 desitjos no sé si és possible
ResponEliminaJo crec que soc molt anarquic.I no els gestiono gaire bé.
ResponEliminaJo coincideixo amb Deric, 3 desitjos junts em sona molt complicat, ja es prou difícil gestionar un.
ResponEliminaUna abraçada
No sé si els sé gestionar, però com a mínim ho intento.
ResponEliminaNo sóc pas jo qui ha trobat la pedra filosofal, però si sé el que a mí em funciona. He arribat a saber-me feliç amb el que tinc i gaudir-ne i disfrutar-ho i no planyar-me pel desitjos no aconseguits, lluito i intento carregar de nou, però com t'he dit tocant de peus a terra i visquen la felicitat de cada moment.
Bona setmana !!!
Mª Mercè
ResponEliminabuena soy yo gestionando, ja.
He apres que ets mes feliç si no tens massas desitjos, si et conformas una mica em el que tens, es allo de: es mes feliç el que es conforma amb el que te, que el que es pasa el temps desitjant l'imposible.
Desitjar es com somniar, i el pitjor sempre pot ser el despertar.
Si que que tinc desitjos, pero si no es fan realitat tampoc pasa res, continuo endevant, sempre quedara un altre per complir...
molts de petons, per tu.
Ser feliç es estar en pau???, o es nomes una parcel-la petita de feliçitat???.
Jo penso que la felicitat és molt difícil d'aconseguir perquè som molt capritxosos, sempre tenim aquests desitjos que dius, però quan els aconseguim, perden la gràcia i volem alguna altra cosa, no estem mai contents!
ResponEliminaYo debo de ser mala gestora, lo tengo asumido y sólo deseo ya cosas tan pequeñas que ni se note.
ResponEliminaEspero que andes mejorcita de salud.
Te dejo besos, nena.
Hi ha una dita africana: "On hi ha un desitg, hi ha un camí".
ResponEliminaPotser el que ens passa és que desitgem masses coses. Jo intento ser feliç amb el que tinc cada dia i així no costa tant. Tinc molts somnis i deitjo poques coses. No sé si ho gestiono bé, però funciona.
ResponEliminaPot ser que el que digui ara, us sembli pusilánim, però penso que la
ResponEliminafelicitat, rau en no proposar-se fites massa ambicioses. S'ha de posar el llistó un pèl baix, així
sempre seran abastables, les nostres
ilusions i projectes de vida. De mica
en mica omplirem el cistell del viure.
Jo crec més amb la curiositat que amb el desig. També crec en la responsabilitat i procuro viure d'aquesta manera. I si el que desitjo és irrealitzable, només em porta a la frustració!
ResponEliminaho intentem.
ResponEliminaEl que és veritat és el refugi en el benestar. Aquí no ens hi podem encallar.
No podem evitar tenir desitjos, que generen ilusions, que porten desilusions, que produeixen sufriment.
ResponEliminaAleshores, desitgem escapar del sufriment i ens fem noves ilusions. I torna a comensar.
Krishnamurti (hi tinc un enllaç al meu bloc) diu que la vida és allò que passa mentre estem fent altres plans.
Jo tinc desig de pau, però el gestionen d'altres, estimada...
ResponEliminaQuina raó que té Krishnamurti...la vida és allò que deixem que passi mentre fem plans,mentre anem pensat q podem fer, on podem anar, en que moltes vegades és necessari tenir desitgos,només per una cosa: per poder lluitar cada dia, i tenir l'energia sufucient x l'endemà. Però no està en grans efectes espectaculars, la felicitat que ens aporta aconseguir els desitjos, no cal que sigui d'un valor o "volum" considerable o exagerat, al contrari,jo els pocs moments de felicitat els he troba en instans, en moments molt reduïts i en fets q abans em passaven desapercebuts i ara els veig des d'un altra punt.
ResponEliminaNo cal mirar molt lluny, només amb avui o demà ja pot ocorrer algo màgic. No he mencionat ni un sol cop la gestió dels desitjos, sorry menta!
:) motl de gust, asiau!