Fa dies que estic rara. No sento interès per res. I és estrany. Em fa mandra pensar en agafar el cotxe per anar d’excursió, sola i sense compartir. Sóc incapaç d'agafar un llibre, la televisió m’avorreix, en el bloc no sé que explicar, res m’interessa, només dormiria.
El dimecres em van convèncer per anar a una reunió de persones que, en aparença, es troben en la mateixa situació de solitud que jo mateixa. Vaig fer cap a les vuit del vespre, en deu minuts ja em preguntava que hi feia jo en un lloc com aquell, envoltada de gent que no coneixia de res, ple de fum i de soroll i aguantant les típiques mirades de “treballes o …”. Si m’arriben a preguntar hauria sortit amb un estirabot dels meus, segur!
Malgrat els temps i l’edat tot continua igual i passo, prefereixo retornar a casa, posar un dit de vi en una copa i badar. Que no puc mantenir una conversa? Intentaré escriure, o poder continuar dormint, qui sap, poder em desperto…o no.
Coses meves que poden interesar a d'altres. Hi sou convidats a dir-hi la vostra.
dissabte, 6 de desembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Prova de seguretat
Estic tenint problemes per a recuperar els meus escrits. Vaig intentant-ho Disculpeu
-
Estic tenint problemes per a recuperar els meus escrits. Vaig intentant-ho Disculpeu
-
Penses que no et veig, quan mires de reüll a d'altres dones. I saps que sense mi no series res. Et tinc ben atrapat, oi? Si sabessis que...
-
Aquesta tarda, la llum al poblat beduí desprèn una escalfor especial, malgrat el fred de l'estança. Fa ja forces anys que jau en aques...
Hi ha dues formes d'afronar la vida.
ResponEliminaMirant què et poden donar o mirant què pods aportar.
La segona és inexaurible.
Sempre hi han coses que et poden interessar, hi pots aportar i rebre'n experiències. Jo mateix, amb gran sorpresa meva, m'he deixat convèncer per formar part d'un partit polític. Ha influit molt la curiositat i naturalment també el desig d'aportar el granet de sorra per intentar millorar les coses.
ResponEliminaT'aconsellaria que no et tanquis tota sola donant sempre voltes al cap a les mateixes coses.
Anima't que hi ha molta gent que no pregunta això de "treballes o ..."
Jo no t'ho preguntaré, t'ho juro, però escoltaré tot allò que vulguis explicar amb molt de carinyo. Quan era jo la que no es trobava massa alegre, vas ser tu la meva alenada d'energia, el teu bloc transmetia molta frescor i humanitat...
ResponEliminaEscriure sobre el tema et pot anar bé, jo de vegades quan escric m'adono de coses que no sabia abans, i m'agrada fer-ho. A més, si ho fas aquí potser algunes veus amigues, desconegudes també, però sense fum, et podran dir alguna cosa que t'animi.
ResponEliminaVinga nena ja es pasant per aquestes situacions, va animat si..si..Va si podem quedar i fer la xerradeta i una copa.
ResponEliminapots repassar el bloc, hi ha un post que diu gràcies per la vida!
ResponEliminauna abraçada!
De vegades no tot són ganes de viure intensament. I vé de gust badar (una paraula que m'agrada molt). I dormir massa hores. Són èpoques. Ens passa a gairebé tots. No pateixis.
ResponElimina