demano temps

Confiar no és lo meu, ho sé,
sempre la cago.
Creure, tampoc,
malgrat em quedi sempre el dubte.
He lluitat fins plorar sang per que tot fos diferent.
Però no hi ha res a fer.
No puc lluitar contra corrent, tampoc vull ja.
El darrer cop em vàren dir:
ens ha entrat un àngel a casa,
amb un somriure d'orella a orella.
I ho vaig creure, per fi habia arrivat la meva hora.
Però aviat li vàren arrencar les ales,
el vàren llençar al mes fons dels pous.
I ja no espero res.

Avui no hi hauran comentaris,
avui poder el meu sigui el darrer.
Necesito temps.