Intento aferrarme a la vida,
sola no puc.
Si jo mateixa ja no ho sóc,
d'on treuré dons el motiu?
No em serveix el cop a l'esquena,
ni tampoc la paraula de cal tirar endavant
o que existeix un futur.
Resto inmóvil a l'espera
de que, segur que no,
de que, segur que no,
poder de qui.
Però malmesa la confiança,
Aguantaràs tu les meves pors?
Pagaràs tu els meus negits, en silenci?
Vetllaràs tu els meus mals sons?
Ningú està dons
al meu costat,
ningú.
Quan un mateix no és prou motiu per seguir, el millor és mira al voltant i aferrar-se a qui sí que ho és
ResponEliminaMenta, a l'hora de la veritat... tots estem sols...
ResponEliminaÀnims! :)
A vegades un poema es com una aspirina. Busca " Palabras para Julia"
ResponEliminano voldria ser repelent, però ... l'ombra a voltes és la millor companyia ... salut
ResponEliminaEm sap tant de greu que et sentis així. No sé com, però ha d'haber una manera. Més que mirar a fora jo miraria a dins, en tú hi ha un univers TANT ENORME que segur que ha d'haver alguna idea, sentiment, cosa o persona que et faci canviar el cick i començar a sentir-te una mica millor. Una fortíiiiiissima abraçada
ResponEliminaDavant dels problemes estem sols, però per portar-los millor sempre hi ha algú al costat. Ànim!
ResponEliminaNingú ho passarà per a tu, però sempre hi haurà algú q pensa en tu i com et va, tot i que no ens ho sembli, ens ho hem de fer sols, però si hi ha gent que creu en tu, aquests han de ser la teva força tot i estar per sota terra, tot i no voler continuar endavant...
ResponEliminaMENTA FRESQUETA
ResponEliminaJo per motius diferents dels teus tambe em sento aixi, pero se que no estic sola, donç al llarg del dia de ben segur que hi ha algu que pensa em mi, moltes vegades una simple trucada, un mail de una amiga, les paraulas de ma filla, l'abraçada que el meu fill en Pol, que em diu que em necesita..... et pot fer que el dia no sigui tant dolent.
Nena, a casa meva sempre trobaras una micona del que tu puguis necesitar, si vols tens el meu messenger a la teva diposicio, m'agradaria poder parlar amb tu.
Mentres, petonicos, sempre per tu.
Si vens per el Baix Emporda, ja saps, seras ven rebuda.
No estàs sola, no ho estàs.
ResponEliminaPetons, ens tens a nosaltres.
A mi tampoc no m'agraden els copets a l'esquena, de vegades va millor rebre una bon cop. Al final som nosaltres els que hem de fer i desfer, ningú més ho farà. Un petó ben gros!
ResponEliminaAra si puc entrar, però després del
ResponEliminateu mail, que puc, que vols que et digui...T'espero el 14 amb en Joan,
...Vinga...!!!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminael motiu ets tu!
ResponEliminaNi lliures som per a sofrir,
ResponEliminadoncs hi ha dolors que cal ocultar.
Salut et llegeixo.
Algun dia hauries de publicar tots aquests poemes tan personals. Potser algun cop m'animo a fer també poema-teràpia.
ResponEliminaUna abraçada
Et llegim... no estàs pas sola :-)
ResponEliminaUna abraçada molt forta!!
Ei! jo he vist el comentari eliminat. Està malament que jo ho digui que sóc de les que no dono la cara, però m'admiro en la teva valentia per deixar-nos veure't. Jo també vull estar aquí amb tu, sempre que tu vulguis.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaperò ho podries ser...
ResponEliminauna abraçada!
ja sé, ja sé quin és el motiu....
ResponElimina... el cor!
M. Mercè, també diuen que millor estar sol que mal acompanyat.
ResponEliminaDe vegades la solitud té grans virtuts i no tothom que la vol l'aconsegueix. :-)
M'agrada que facis neteja a casa teva. Això dels "comentaris suprimits" també em passa a casa meva. Amb això sí que sóc inflexible!
Al final, cal buscar un motiu per a (sobre)viure dins nostre i no vehicular la nostra existència a través d'altres persones, en tant que aquestes poden desaparèixer, ens poden traïcionar o simplement poden no complir les expectatives dipositades...
ResponEliminaPer això: ànims. Si bé que recolzar-te en algú pot ser una vàlida solució momentània, a mig/llarg termini has de buscar el motor en les teves entranyes...
PD: Tinc a la Meryl mitificada en aquella pel·lícula... i la pel·lícula en si, i el llibre on es basa... :)
Sempre és bo tenir temps de solitud. Però mai -realment- estem sols completament. Ànims.
ResponEliminaAvui fa dues setmanes vaig tenir un infart al mig del bosc de Sorteny a Andorra. Vaig tenir molta sort i les conseqüencies no han estat greus.
ResponEliminaEnmig d'un paisatge meravellós, jo cridava pel dolor insuportable que sentia al pit, sabia que si queia i em desmaiava em quedaria allà i llavors vaig decidir que NO EM PODIA MORIR. Passés el que passés havia d'aguantar com fós, fins que al final em van passar a buscar.
Ara estic a casa, de baixa laboral, el metge m'ha receptat una pila de medicaments i faig cada dia un passeget per cuidar el cor.
I perquè no em podia morir?. Tinc molts motius, una dona i dos fills que em necessiten, vull tornar a veure les muntanyes nevades el proper hivern, surto al carrer i veig passar aquestes meravelles de la natura que en diuen dones, els colors canviants del bosc, en fi, et podria donar milers de motius per viure i ni un de sol per morir.
És veritat que els cops a l'esquena no serveixen de molt ni les paraules tampoc, jo també he passat moments de desesperació, però veig que ara, després d'haver vist la mort de ben aprop, estic més animat que mai, tot el dia, als meus 59 anys, penso en projectes i coses noves.
Només et puc desitjar que t'animis, sí que existeix un futur encara que només sigui dins de la nostra ment, però és que és l'únic que tenim.
Fés cas a un andorrà que ja sabs que per aquí la sabem molt llarga ;-)
saps marta? no m'agrada que haguis comentat en el teu blog qui va deixar que en el meu blog, ho sento.
ResponEliminaPALABRAS PARA JULIA de
José Agustín Goytisolo és per llegirlo, sentirlo i qui el coneix sap de que va.