el meu cor em parla

"em sobrevisc en un cos de cartró"

Seguiré fil per randa la geografia del teu cos,

però no podré estar a l'alçada del que esperes.

El meu cos ja no és el que era,

mil agulles el malmeten
s'ha tornat feixuc i pesant i em corseca,

poder no tindràs paciencia.

Però jo sempre et faré costat

malgrat tempestes,angoixes,

pors i desconsol,

si em vols estimar aixì.

Sempre que els dos siguem un de sol,

respectant la nostra identitat.

Com l'oreneta vegila el seu niu,

que ningú em gosi de malmetre el nostre,

aquí si, el meu cap va molt depresa,

i com ella, defenso a mort.

No tinguis por amor meu,

no tinguis por.

Tú hi poses el temps i la força que no tinc i la teva estima envers a mi,

jo hi posaré tota la tendressa i el coratge que ens calgui,

tot per tú, si mai et trovo,

si mai m'acceptes tal com sóc,

si t'hi atreveixes.

No serà fàcil,

ho saps?

Però l'un al costat de l'altre,

ens en sortirem segur.

M'agradaria poderte dir

que t'estimo.

la fotografia es presa des de la finestra de casa meva,

aquest matí,

l'escrit es meu,

d'ara al vespre,

sola i amb les habaneres de Calella

de fons(TV3)