no sé per que em ve al cap ara aquesta cançó,
em veig aseguda a la falda de la iaia...
arri arri tatanet
anirem a sant benet
i comprarem un panet
per dinar,
per sopar
i per la nena?
per la nena no n'hi haurà !
i ella llavors em feia pesigolles.....
jo tot rient m'acostava a ella
amagant la meva cara en el seu pit....
i tornava a començar....
això era cada vespre, després del sopar.
poder es per això que m'agrada tant amagar-hi la cara.........
MENTA FRECA
ResponEliminaAy nena seras la meva capsa dels records....es una canço que ha tots ens han fet feliços de petits, jo tambe la vaig repetir als meus fills...sempre ve carregada de records tendres lligads als olors de la nostra infantesa.
petonicos, sempre , reina.
Ostres!!! ara m'hi has fet pensar a mi també en akesta cançó... arri arri tatanet... ohhhhh
ResponEliminaI més Ostres! arri!arri! l'he cantada tant als meus fills que no recordava que abans me l'havien cantada a mi, ai! ara acabo de recordar... per la Cèlia no n'hi haurà! i moltes rialles!
ResponEliminaJo li cantava als meus fills.
ResponEliminaJo, en Carles del Rocar de Tiana, proposo seriosament, fer un inventari
ResponEliminade records i experiències de la nostre infantesa. És un patrimoni en
el que estem tots involucrats i en som responsables de que no es perdin
es malmetin, i finalment s'oblidin.
Qui s'hi apunta ?? JO, JO, JO.
A treballar !!!
martona, si que en porta de records, si.
ResponEliminacesc, a que es bonica?
cèlia, m'alegra haberte fer dons recordar.
striper, i aquests es fan grans, la recordaràn?
carles, estic amb tú, m'apunto!
en la versió que jo cantava envers de lo del panet dèiem formatget, comprarem un formatget.
ResponEliminai la de ralet ralet...
Ai Menta! quants records...
ResponEliminaA casa meva la canço era com la del Moi de Tiana, "comprarem un formatget"
ResponEliminaI al finat en compte de tirar-nos endavant a magant el cap alm pit de l'àvia, ens tiraven enrere, amb les mans ben agafades com si haguéssim de tocar amb el cap a terra. Depenent de l'edat se'l deixava doblegar-se més enrera o mé s poquet.
I el ralet, ralet també.
Una més:
Agafant dit per dit, començant pel polze: Aquest és el papa, aquest és la mama, aquest fa les sopes, aquest se les menja totes i aquest és el més petiu que no pot pujar al niu... I aleshores venien le s pessigolles.
Jo m'apunto a recopilar records, que sóc àvia novella i necessito recordar totes les "funcions" que ha de fer una àvia.
Hola Menta,
ResponEliminaEs maco tenir aquests records. Es maco recordar. I encara més maco transmetre totes aquestes tradicions i estimacions per que aixó és el que realment queda per el dia de demà.
A vegades amb les presses, no som capaços