Una senyora amb un nen de cinc anys
de paquet en la bici,
pedalant força depressa per l'acera
tota plena de vianants.
De cop en viva veu, tot cridant diu,
pi pi pi deixeume pasar pi pi pi...!!
7 del matí, camí de la feina.
Jo per la meva dreta del carrer,
un carrer estret i cotxes aparcats.
Ve una senyora amb un cotxet,
dins una criatura, dorm.
Jo que la deixo pasar tot posant-me
a l'esquerra.
De sobte em crida i
sense moure's diu:
ei que jo vaig per la meva dreta!
Es veu que les mes minimes normes de civisme brillen per la seva ausencia.
ResponEliminaMENTA FRESQUETA
ResponEliminaLa poca educacio,i el incivisme fan la resta.
Paciencia, reina, que el mon esta ple de "gent" i poquetas "personas".
petonicos, sempre.
¿Com estas, guapa, millor?.
Imagineu-vos els de poble quan anem a BCNA, no ens entenem de cap de les maneres! Les escales del metro que si per l'esquerra o per la dreta, el carrer, els cotxes, els carrils... on podem trobar unes normes o ús d'instrucions per anar a Barcelona tranquil·lament sense molestar ningú ni que et molestin?
ResponEliminaNo és tot prou complicat? Fins i tot als pobles es van complicant les coses...
És un problema greu, no sols adscrit al ciclisme. Recordo haver discutit amb una senyora que anava amb un cotxet pel mig del carrer, en un gir sense cap visibilitat.
ResponEliminaNo va passar res perquè jo, amb el cotxe anava molt lent. L'argument d'ella era que no podia passar per l'esquerra del carrer perquè era ple de cotxes aparcats, era un descampat, però a l'altra banda i havia una vorera de tres metres d'ample.
La senyora va seguir pel mig del carrer fins arribar a l'alçada de l'entrada d'on anava, a la dreta.
El dolent, es clar, era jo.
Cadascú a la seua bola... no es pot anar per cap lloc i en cotxe ja ni te parlo...
ResponEliminaEl problema és el que diu la bajoqueta, ningú pensa en els altres, o molt poca gent... per no ser exagerada, que tu menta fresqueta, bé que deixaves passar el cotxet, però no tothom hi pensa en aquestes coses, i el pitjor és que sovint no és ni mala voluntat és que ni se n'adonen, van a la seva bola! I quan se n'adonen, no tenen ,mai la culpa de res. No havien vist, noi havien mirat, no havien sentit, aterren en aquell moment.
ResponEliminaÉs un problema d'educació. I l'educació és la mateixa arreu. EL que passa és que per quatre incívics, la mala imatge se l'enduen tots els ciclistes.
ResponEliminaPerò fixeu-vos, en un semàfor, quans ciclistes s'aturen i quants passen de tot i van fent la viu-viu. I és clar, si tenen una topada tenen les de perdre!
Sense comentaris de veritat eh n'hi ha per.. buf...
ResponEliminaAquesta batalla del civisme la dono per perduda. Quan vaig arribar a Barcelona intentava respectar el pas de la gent, caminar per la dreta... Però vaig veure que feia el ruc.
ResponElimina