cabòries amb cola-cao , això es el que he esmorçat avui , ah! i un flam.
I va l’actual portaveu socialista al Congrés, José Antonio Alonso, i diu ahir al matí a can Mestre Cuní (la Teva): “No, si el que volem nosaltres és un pacte de legislatura amb CiU, que són molt bones persones”. Al migdia va l’Artur Mas i diu a can Grasset (Cataràdio): “Escolti, nosaltres encantats, només faltaria, però no podem trepitjar moqueta allà i dormir en un banc aquí, oi que m’explico?” Total, és clar que a Madrit ja veuen el tripartit com un iogurt amb una data de caducitat situada entre aquest novembre i març de l’any vinent. I per què novembre i no abans? Doncs per què abans hi haurà eleccions a Euskadi i ningú voldria que una campanya interferís l’altra... bé, o sí?
I tot això passa just a punt de començar la primera final de pressing catch a quatre al quadrilàter d’Esquerra (abans Esquerra Republicana). En una cantonada, el PSC animant els que no volen trencar el tripartit. A l’oposada, CiU donant ànims als que volen trencar-lo i llençar el seu cadàver a l’Ebre, que ara baixa crescudet. I al mig de la lona, els uns estirant del braç esquerre i els altres estirant del dret als que aposten per trencar el tripartit, però no ara. L’objectiu dels primers és que aquest “ara” sigui d’aquí a tres anys i el dels segons és intentar que aquest “ara” sigui, com la mateixa paraula indica, ara.
I quines són les dues maneres que té Montilla d’aturar la cosa?: 1. Plantar una barricada a Fraga, aconseguir aturar la distribució per Catalunya dels iogurts ZP, baixos en calories i alts en promeses, i imposar els seus propis productes, elaborats artesanalment i
2. Que, amb el sempre necessari permís dels sociates andalusos, per exemple, digui: va, sí, em menjo el iogurt ZP amb sabor a sociovergència, però a canvi em fabriquen una línia de flams amb gust de millora substancial del finançament.
I això anirà ràpid. Abans del que ens pensem sabrem si les postres del futur són iogurts PSOE, iogurts PSC o flams dos gustos.
Iu Forn
Passa-ho!
diari Avui dimarts tres de juny 2008
I va l’actual portaveu socialista al Congrés, José Antonio Alonso, i diu ahir al matí a can Mestre Cuní (la Teva): “No, si el que volem nosaltres és un pacte de legislatura amb CiU, que són molt bones persones”. Al migdia va l’Artur Mas i diu a can Grasset (Cataràdio): “Escolti, nosaltres encantats, només faltaria, però no podem trepitjar moqueta allà i dormir en un banc aquí, oi que m’explico?” Total, és clar que a Madrit ja veuen el tripartit com un iogurt amb una data de caducitat situada entre aquest novembre i març de l’any vinent. I per què novembre i no abans? Doncs per què abans hi haurà eleccions a Euskadi i ningú voldria que una campanya interferís l’altra... bé, o sí?
I tot això passa just a punt de començar la primera final de pressing catch a quatre al quadrilàter d’Esquerra (abans Esquerra Republicana). En una cantonada, el PSC animant els que no volen trencar el tripartit. A l’oposada, CiU donant ànims als que volen trencar-lo i llençar el seu cadàver a l’Ebre, que ara baixa crescudet. I al mig de la lona, els uns estirant del braç esquerre i els altres estirant del dret als que aposten per trencar el tripartit, però no ara. L’objectiu dels primers és que aquest “ara” sigui d’aquí a tres anys i el dels segons és intentar que aquest “ara” sigui, com la mateixa paraula indica, ara.
I quines són les dues maneres que té Montilla d’aturar la cosa?: 1. Plantar una barricada a Fraga, aconseguir aturar la distribució per Catalunya dels iogurts ZP, baixos en calories i alts en promeses, i imposar els seus propis productes, elaborats artesanalment i
2. Que, amb el sempre necessari permís dels sociates andalusos, per exemple, digui: va, sí, em menjo el iogurt ZP amb sabor a sociovergència, però a canvi em fabriquen una línia de flams amb gust de millora substancial del finançament.
I això anirà ràpid. Abans del que ens pensem sabrem si les postres del futur són iogurts PSOE, iogurts PSC o flams dos gustos.
Iu Forn
Passa-ho!
diari Avui dimarts tres de juny 2008
Trec fum, trec fum només de pensar-hi! Pren-te Cola Cao que és molt bo!!!
ResponEliminaApa reposa que tot plegat esta molt embolicat.
ResponEliminaCom sempre molt bona, el més trist de tot és que és pura realitat! I saps el pitjor? Que és millor això que no tenir-ne cap i que ens governi una dictadura...
ResponEliminaMENTA FRESQUETA
ResponEliminaMer..la politica em dona mal de cap...millor avui no dic res, de totes maneres fan els que lis dona la gana, es igual el que tu votis, al final sempre et deceben....
Millor ens prenem una til-la.
petonets sempre.
Hola Menta,
ResponEliminaDitxosos politics, no hi ha qui els entengui.
I no pasa res.