La pregunta és:
Quin color tindrà tot plegat
en el moment en que et vingui a buscar?
Què estarà dient el cel?
Personalment, m'agrada el cel
de color xocolata.
La gent diu que m'escau.
De tota manera intento que m'agradin
tots els colors que veig.
L'espectre complert.
Un bilió de sabors,
si fa, no fa,
on no hi ha dos iguals
i un cel per anar llepant lentament.
Això em calma l'estrès.
M'ajuda a relaxarme.
la fotografia l'he tret de
http://www.uoc.edu/alumni/lafinestradigital/proposta/proposta070917.htm#proposta3
Coses meves que poden interesar a d'altres. Hi sou convidats a dir-hi la vostra.
diumenge, 8 de juny del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Prova de seguretat
Estic tenint problemes per a recuperar els meus escrits. Vaig intentant-ho Disculpeu
-
Estic tenint problemes per a recuperar els meus escrits. Vaig intentant-ho Disculpeu
-
Penses que no et veig, quan mires de reüll a d'altres dones. I saps que sense mi no series res. Et tinc ben atrapat, oi? Si sabessis que...
-
Aquesta tarda, la llum al poblat beduí desprèn una escalfor especial, malgrat el fred de l'estança. Fa ja forces anys que jau en aques...
MENTA FRESQUETA
ResponEliminaDonç a mi m'agrada el cel com queda despres de una forta tramuntanada, blau cel intens, net clar, per mi es lo mes relaxant del mon, aixo i altres coses que no venen al cas....
petons, tendres per tu.
Ohh! Vaig estar a punt a punt de comprar el llibre per sant Jordi!
ResponEliminaEstà bé? És que em van dir que era com el del nen del pijama de ratlles i no em va agradar gaire...
Bona setmana!!!
El cel net despres de una tempesta despres de una ventada si!!!
ResponEliminasi llepar el cel relaxa, ara m'hi poso.
ResponEliminaA mim'agrada la xocolata :=)
ResponEliminaja ho crec si m'agrada lo de conduir!! a més divendres vaig fer el primer dia amb el meu company d'unitat!! i buah!! increïble!! és justament el que m'imaginava!! o potser millor, pk hi ha unes vistes... dimarts faré el primer dia sol, tink pensat dur-me la càmara de fotografies i explicar un dia de feina!
ResponEliminaOh, el cel després d'una mestralada! Tot s'ho endú, els colors foscos, els clars, els mals humors, els mals de cap... quina claredat de sentiments! de pensaments! Però un cel color de xocolata per anar llepant lentament... és una imatge encantadora! (d'encanteri).
ResponEliminaDoncs, a mi m'agrada la xocolata de color xocolata, sobre tot quan s'està desfent al contacte del meu paladar. I m'agrada també el cel ben blau sobre la mar ben blava. Millor si puc m'engolir lentament la xocolata en contemplant els llaguts colorats que se'n tornen al port. Un poc de tramuntana per la lluminositat, però el suficient i res mes.
ResponEliminaNo sóc guaire complicat, ja veus.
I GRÀCIES per la dedicatòria musical ! Ets un sol!
M'agrada Souad Massi.
M'agrades TU.
Ja fa setmanes que el cel és de color xocolata. Et deus haver engreixat de tan llepar-lo :-)
ResponEliminaHola Menta,
ResponEliminaCel color de xocolata. No ho havia sentit mai. Ara m'hi fixaré.
Segur que m'agrada.
Una abraçada