peter pan

Penso de vegades en la qüestió de si la concupiscència –el que sol anomenar-se habitualment la concupiscència– no és un dels mòbils més potents de l’acció. Per desgràcia, no sento pas l’acció. No sento ni la fascinació del terbolí ni la de la curiositat d’imaginar-me’l –que pot ésser tan forta com la primera. El riu passa, i tot em porta a quedar-me, assegut, a la riba.
Al carrer Estret, la guàrdia civil condueix emmanillat un xicot jove, sec, moreno, amb un tupè molt ben pentinat. Transporta a l’esquena un sac de conills i gallines, que es mouen a dins del sac. En encreuar-nos, sento al meu costat una dona que diu amb la boca oberta per la sorpresa:
–Que és estrany! Tan franc que semblava… i mira que ha sortit dolent!
agustí, un altre tant si val.