Penso de vegades en la qüestió de si la concupiscència –el que sol anomenar-se habitualment la concupiscència– no és un dels mòbils més potents de l’acció. Per desgràcia, no sento pas l’acció. No sento ni la fascinació del terbolí ni la de la curiositat d’imaginar-me’l –que pot ésser tan forta com la primera. El riu passa, i tot em porta a quedar-me, assegut, a la riba.
Al carrer Estret, la guàrdia civil condueix emmanillat un xicot jove, sec, moreno, amb un tupè molt ben pentinat. Transporta a l’esquena un sac de conills i gallines, que es mouen a dins del sac. En encreuar-nos, sento al meu costat una dona que diu amb la boca oberta per la sorpresa:
–Que és estrany! Tan franc que semblava… i mira que ha sortit dolent!
agustí, un altre tant si val.
Tornar per despedirse. O no.
No sé per que ho vaig deixar. Be,si. Pero no entenc per que... Crec que m'anirà be tornar, mica en mica, sense fer gaire soroll. Com...
-
Penses que no et veig, quan mires de reüll a d'altres dones. I saps que sense mi no series res. Et tinc ben atrapat, oi? Si sabessis que... -
M'agraden les tradicions, no ho negaré. Sobre tot les que es poden fer en companyia que no en multitud. Com cada any des de fa una pil... -
Joc de mans brossià La deessa del buit "Per ser feliç, mortal, camina sempre i oblida" "Sóc com vull i no vull ser...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
sigueu respectuosos,gràcies.