Aquest matí, al safareig del jardí, he vist la primera oreneta de l'any. L'ocell era al cantell de pedra del dipòsit, molt a la vora de l'aigua, i tractava, amb grans dificultats, de beure'n una gota.A la tarda, en passar per davant de l'església, les orenetes xisclaven volant, descrivint circumferències molt amples, al voltant del campanar.Volaven amb la boca oberta, perseguint els mosquits de l'aire, les mosques i els insectes.
gràcies josep
Tornar per despedirse. O no.
No sé per que ho vaig deixar. Be,si. Pero no entenc per que... Crec que m'anirà be tornar, mica en mica, sense fer gaire soroll. Com...
-
Arriben nous temps M'hauré de refer de nou De dalt a baix De dreta a esquerra Pel davant i pel darrera Però hi haurà un lloc que on em d... -
M'he regalat quelcom que feia temps hi anava al darrera, un Iphone des d'on intento escriure i donar-vos les gracies pels vostres bo...
-
No se si hi soc o no, Ni cap on he d'anar. Be, de fet es que ja no vull res. Au, me'n torno a la meva closca! Tic contra tot i contr...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
sigueu respectuosos,gràcies.