Aquest matí, al safareig del jardí, he vist la primera oreneta de l'any. L'ocell era al cantell de pedra del dipòsit, molt a la vora de l'aigua, i tractava, amb grans dificultats, de beure'n una gota.A la tarda, en passar per davant de l'església, les orenetes xisclaven volant, descrivint circumferències molt amples, al voltant del campanar.Volaven amb la boca oberta, perseguint els mosquits de l'aire, les mosques i els insectes.
gràcies josep
Tornar per despedirse. O no.
No sé per que ho vaig deixar. Be,si. Pero no entenc per que... Crec que m'anirà be tornar, mica en mica, sense fer gaire soroll. Com...
-
Penses que no et veig, quan mires de reüll a d'altres dones. I saps que sense mi no series res. Et tinc ben atrapat, oi? Si sabessis que... -
M'agraden les tradicions, no ho negaré. Sobre tot les que es poden fer en companyia que no en multitud. Com cada any des de fa una pil... -
Joc de mans brossià La deessa del buit "Per ser feliç, mortal, camina sempre i oblida" "Sóc com vull i no vull ser...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
sigueu respectuosos,gràcies.