"Si parlo de la mort és perquè em moro i
al cap d'avall més val parlar de coses que
hom coneix intensament.
De que tens por? No et miris
al vell mirall. Aixeca't i obre el balcó.
Que s'ompli la cambra de llum del carrer"
Però jo sola no puc obrir-la i tinc por.
Sé que ja serà sempre aixì.
A voltes em pesa massa,
a voltes no en trovo el pestell,
a voltes us hi poseu al davant
i a voltes...............
la primera part es de l'estimat Miquel Marti i Pol
la segona forma part del meu dia a dia.
i la fotografia es meva, feta darrera la catedral de Girona.
al cap d'avall més val parlar de coses que
hom coneix intensament.
De que tens por? No et miris
al vell mirall. Aixeca't i obre el balcó.
Que s'ompli la cambra de llum del carrer"
Però jo sola no puc obrir-la i tinc por.
Sé que ja serà sempre aixì.
A voltes em pesa massa,
a voltes no en trovo el pestell,
a voltes us hi poseu al davant
i a voltes...............
la primera part es de l'estimat Miquel Marti i Pol
la segona forma part del meu dia a dia.
i la fotografia es meva, feta darrera la catedral de Girona.
Has de perdre la por, el mon i t'has de llençar a la piscina.Demana ajuda a un amic. En aquest mon hi han més bones persones que mala gent. Confía malgrat les bofetades, serás mes feliç.
ResponEliminaAbans de res, gràcies pels comentaris deixats al bloc. Alegra veure que a la gent li agrada el que pugui penjar. Gràcies.
ResponEliminaI escric en aquesta entrada perquè hipnòticament he anat cap al tema de la mort, on he trobat un fragment d'un poema que m'he llegit i rellegit diverses vegades, que diu veritats com a punys. Però vaja, per molt que la mort formi part de la vida, millor no sentir massa el seu gèlid alè...