una vegada

Hi habia una vegada una jove i bonica noia de ciutat que es va casar amb un noi d'un llogaret proper. Eren feliços, tenien el tros, feina i salut per a disfrutar de tot allò i vàren decidir que ja habia arrivat el moment de tenir descendencia. Un preciós dia de maig va neixer una bonica nineta; tot els hi continuava sent favorable.

Però l'home volia més i més, ambiciós i creïent-se l'amo de tot allò va optar per anar a buscar les meuques de les contrades mes allunyades, no fos cas que en còrrer la veu i descobrir el gran engany en que s'habia convertit i es sabes en realitat qui era aquell home.

Però les coses tard o d'hora s'acaben sabent i sobre tot quan menys ho esperes, aixi que quan ella ho va descobrir va agafar en braços aquella petita nineta d'ulls foscos i cara riallera, aliena a tot allò que estava passant, i vàren sortir correns, sense res, sense mirar enrera, tant sols amb allò que la vida li hagues d'oferir.I vàren tornar a la ciutat.

Anàren passant els anys i les coses no anàven millor, ni per la mare ni per la petita. Vàren haber de canviar de casa moltes vegades i en cada un d'aquests canvis, troços petits d'elles mateixes s'anaven perden pels camins. Va semblar, per fi, que al retornar al cap dels anys al llogaret del que habien marxat, el teixit de la seva vida començava a ser ferm.

Un nou home va apareixer en la seva vida, la mare va tornar a creure. Però la petita nineta habia crescut i en tornar a veure el pare, totes les absencies i renuncies vàren fer que marxes del seu costat. La mare va haber de decidir altre cop en tirar endavant sense mirar enrrera. Vàren passar vents i plujes, neus, tempestes i dies assoleiats però a la fi, quan altre cop tot semblava ser al seu lloc, un fatídic dia també d'un mes de maig, la dona va haber de tornar a sortir corrents sense mirar enrrera, aquest cop sense res a ses mans, aquest cop temia per la seva vida, les idees li entortolligaben el pensament i no recorda res del que va passar fins uns quans dies mes tard que es va trovar en una casa estranya..........moltes coses encara han de pasar que ella encara no enten, s'hi esforça i de tant en tant se li sent dir:

"No vaig ni vinc. Si algú us demana on soc, podeu respondre que m'heu vist, sorrut i tendre alhora, a qualsevol indret des d'on es senti la remor del mar, al cor del vent, al cim més alt del crit i al clar recer dels ulls de tots aquells que encara siguin capaços d'estimar febrosament, sense recel ni por", tot duent a les seves mans les poesies del seu estimat Miquel Marti i Pol"

Contes a cau d'orella.