jutjes, advocats i altres espècies....

truquen al timbre i un noi em porta un sobre. el sobre es del concesionari on he encarregat el cotxe. I quina no ha estat la meva sorpresa, obrir-lo i veure un llibre, la casa volswagen m'ha regalat el meu únic llibre del dia de sant jordi!quines ironies que té la vida.

Em miro per un instant des de fora i no m'agrada el que hi veig. Una dona cansada i feble, sense força per lluitar tot i que la retrovarà aviat, amb aquesta sol.litut tant sobtada.

El meu cos està cansat i el meu esperit encara més. Aquests moments d'incertesa ja fa massa dies que duren, em moc com un titella endut per uns fils que no sé qui els manega,que ni tant sols els sento damunt el meu cos. Sense cap horitzó on fixar la vista, sense permís de ser lliure, sense poder tenir de moment cap objectiu, ni a curt ni a llarg termini. Tant sols puc anar tirant endavant minut a minut i encarar amb el que vingui.

Ara, primer espero el cop i llavors miro quin mal m'ha fet. Tant me fa d'on vingui ni de qui vingui, si ho puc arreglar bé si no,desviarme un xic del camí per intentar de retrovar-lo mes endavant.

Quan em torno a ficar dins meu penso he de fer això i allò altre però em costa, trovo excuses, em fa mandra i tot i tenir el valor per trencar i recomençar de nou sense res ja que res m'espanta, encara no puc moure fitxa....temps, maleït temps que quan vols passes depressa i quan no, t'encantes i et detures per tant sols tocarme el voraviu.

I els quartos, ui com els hi agraden els quartos, li dono el meu número de compte i em fa la transferencia, ja me la pasarà per fax...i llavors, al cap d'un temps els hi demanes les factures detallades , ai làs no les trovem!

Si mira que es senzill tot plegat tant, que m'estic plantejant i molt seriosament que, quan em sigui concedida aquesta llibertat de poder tenir objectius i poder tornar a mirar l'horitzó, marxar lluny d'on sòc ara, sense ni tant sols mirar enrera....poder en un llogaret mes petit.

i amb l'esperança de saber que hi té d'haber algú que s'atreveixi a compartir la forma que tinc de veure la vida,o no.....