confessió

"o t'operes o no tornaràs a caminar"
aquestes paraules em van ensorrar; feia anys que patia aquells mals d'esquena insuportables, que em deixaven sense esma, però això!
No em va quedar mé remei,a partir d'aqui vàren venir un anys de patiments i descobriments a l'hora, tot era nou, tornar a caminar i saber que ho aconseguia, sentir i perdoneu l'expresió, l'imbecilitat de la gent, un accident de trànsit? no, els responia jo, la vida que té aquestes coses......estúpits pensava entre mi, no en sabeu res de la vida.
I al cap d'uns anys tot allò que no era meu, el meu cos ho va rebutjar, "es estrany, deia el metge, només passa en un 99,99% del casos" i sabeu que li vaig contestar? dons que tots formem part de les estadistiques i que per tant, coneixent-me com em conec, jo habia de ser aquest 0,01% de probabilitat, ho tenia clar.
Així que altre cop de cap per avall, altre cop aquella olor, aquell son profund i agradable a l'hora,aquell dolor que no s'oblida, els sentia enraonar fort, desperta! em sens? desperta! i jo no volia, estava bé allà on em troBava, hi habia una mena de pau i silenci que podia més que tot l'enrenou que m'envoltava......però no, s'hi van entestar i em vàren retornar de nou a aquest mon, maleit mon!
I us preguntareu a que ve tot això? dons a que per mitjà dels vostres relats, els vostres contes, les vostres fotografies, del que m'expliqueu els uns, del que us explico jo, del que em renya algún ésser dolç i tendre (ell no ho sap que es aixì,au) em doneu la vida que no puc viure, els viatges que no puc fer, les sensacions que ja no podré tornar a sentir. I camino de nou ja fa temps, fins i tot puc tornar a conduir, cosa que em plau enormement ja que em dona una llibertat que poder no entendreu.
Puc caminar i si no us hi fixeu bé, ni es nota; però estar asseguda més d'una hora em provoca un mal al que ja m'he acostumat; el dolor i jo som un mateix ser, anem junts a tot arreu, tot i que a voltes aconsegeixo despistar-lo i perdre'l de vista una estona, al cap i a la fi però, sempre em retrova.
Us vull donar les gràcies altre cop a tots per ser-hi, per compartir i per haver-vos trovat. No es un adeu, es un hola que tal, com esteu? torno a ser aqui, no vull marxar.
Em calia dir-vos dons que sou estimats per tot el que em doneu i, espero que m'ho voldreu seguir donant.....