arròs negre en companyia,

"Hi ha tres plats del país, sobretot, que fan rodar el cap a la gent. La fascinació que produeixen és tan gran que moltes persones, per tenir-los, farien dues hores de camí, sense el que ací en diem rumiar. Aquests plats són: l’arròs negre amb marisc i un bon sofregit; el niu, amb peixopalo, tripes de bacallà, un colomí i allioli; la llagosta amb pollastre. Nosaltres mateixos, el grup dels meus amics, concedim a aquestes coses una considerable importància. Si, per la raó que fos, ens veiéssim obligats a prescindir del ressopó que la Marieta ens serveix a la matinada, trobaríem que la vida a penes té sentit, que és absurda i amarga." Aquest es un fragment del quadern gris, darrer post que ens ha arrivat als que hi estem suscrits i us he de confessar que si, que jo sóc dels que faig dues hores de camí per tal d'anar a provar un arròs negre amb marisc i bon sofregit, el niu amb peixopalo però no pas els tipics mar i montanya i molt menys colomins. Fer camí per anar a fer un bon àpat i si pot ser en companyia, millor es una de les meves aficions; poder em serveix d'excusa però dona tant de si, bon menjar i bon veure, bona conversa, que mes es pot demanar? de totes maneres us diré que a voltes pots anar molt lluny per simplement compartir un plat d'arroç blanc i un parell d'ous ferrats,o un bon entrepà que no per senzill sigui menys apetitós; sempre el que compta es la companyia que duus al teu costat o la que trovaràs un cop arribis a lloc, per tant el de menys es el menjar...........i si m'apureu, a voltes ni tant sols cal la conversa.....a vegades un silenci és la millor de les converses.

"Josep Pla"
fotografia, maria mercè a cantàbria setembre 2006.