em desperto poc a poc amb un plec de paper
ben premut per les meves mans damunt el meu pit,
tinc flors dins de casa i oloren a dolç,
hi han falciots sota el cel,
xisclen fort i els seus nius són a tocar de ma finestra,
ara les granotes del parc proper ja han callat,
hora baixa...
és estrany....sento el mar!
Bonic despert, reina! M'agrada el teu text!!!! Preciós!!!
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSom una colla de sentimentals. Però les orenetes també embruten i si et poses sota els seus nius et poden deixar fet un fàstic. S'ha de tenir comte amb tot el que ens envola i tot el que envolem. Podem fer mal i això no és bo.
ResponEliminaSentir el mar és com una alliberació... Sobre l'escrit a "coses qeu fan pensar" diu molt de tu i s'agraeix que algú s'en recordi d'aquest nano, quan hi ha gent pitjor que està al carrer oi...
ResponEliminavas estar escrivint fins tard fins que els ulls van caure. Amb la finestra oberta per poder sentir el vent i el mar?
ResponEliminaSentir el mar, el seu sorooll ritmic,la seva olor, sentir la sorra que a mullat als peus...
ResponEliminano estrip, va ser una migdiada.
ResponElimina