he pasat una part del dia entre onades i cants de balenes,
he redescobert els sons dels pianos perduts i
he vist un parell de dones que no per diferents, deixen de ser boniques,
cada una d'elles a la seua manera,
i entre els desesperats i els desdentats,
i passant de lleis i de regles,
he donat ajut a un home del carrer
que fa olor a la flaire de la vida,
no te on anar,
no et mira als ulls
però suplica en silenci justícia
i jo, jo?
que m'atreveixo a donar consell,
no et deixis vèncer, lluita...
i vostè? em diu...
un desconegut s'interessa pel que queda de mi,
jo que m'he perdut a mi mateixa,
n'estic ben farta de tot(s) plegats,
aniré a per la meva de morfina,
tot admirant el que hi he trovat a faltar,
pero que jo si que tinc i ben particular per cert...
una panerola força especial!
