jo si

Ja tenim els resultats, l’abstenció la protagonista.

I qui n’ha sortit guanyant? El Partit Popular en el conjunt de l’estat.

Ara digueu-me que això és bo per a Catalunya.

Al Parlament Europeu s’hi fan moltes coses i algunes de molt bones per municipis com ara per exemple on visc actualment, Sabadell.

Moltes de les infrastructures que s’han fet han estat finançades amb capital europeu i, tot i que s’ha col·locat el cartell indicatiu, no ha faltat l’alcalde que hi ha anat corrent i de pressa a fer-si la foto que és el que més li agrada de la seva feina, fer-se la foto i marxar.

Poder per que només parem atenció a les “fotos” dels diaris i no veiem el que s’hi escriu, encara que estaré d’acord amb vosaltres que no tot sempre és del tot veritat ni s’explica amb objectivitat. Poder per que fins i tot no ens interessa gens el que hi diuen els diaris, poder per que preferim la darrera pel·lícula del plus enlloc dels debats amb que darrerament ens obsequia “la nostra” els divendres al vespre. Poder per que pensar una mica per nosaltres mateixos ens es pesat i farragós. Preferim excusar-nos darrera la tant sentida frase “pel que fan els polítics…” jo passo. "Si no anem a votar i veuen que hi ha una elevada abstenció s’adonaran que no ens agrada el que fan..."

Dons no senyores i senyors, no.

Tant sols expressant la nostra disconformitat amb un vot en blanc, fent el senzill gest de perdre cinc minuts en anar a votar, és el que veritablement donaria “números” per a que els polítics, la premsa, els ciutadans tots,  generéssim el debat de per què “hi ha un elevat nombre de vots en blanc”. Només així.

Ahir tots els candidats  pensaven en els seus resultats, que si hem guanyat, que si em crescut, que si això o que si allò. Res de l’abstenció llevat d’anomenar-la de passada “per que toca”. Però a partir d’aquí tot segueix igual. Fins i tot ja s'esperava!

No em posaré a valorar ni la feina, ni el sou, ni res en particular dels polítics, que ara no toca.

Ara toca parlar de per que no heu anat a votar i heu expressat amb el vostre vot en blanc, la vostra disconformitat amb els projectes polítics que ens posen damunt la taula.
Això si que és el que tocava.

Jo si vaig anar a votar, no vaig trigar ni cinc minuts, ho vaig tenir clar.

Estimo el meu país Catalunya, hi vull representants en el Parlament Europeu que vetllin pels interessos d’aquest país que per altra banda, sé del cert que s’hi fixen més allà “tan lluny, oh Europa que quedes lluny” que no pas en el conzejo de loz diputadoz del gobierno ezpanyol…