Aqui hi ha fulls en blanc.
Tot vostre.
Tot vostre.
No us talleu...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Estic tenint problemes per a recuperar els meus escrits. Vaig intentant-ho Disculpeu
-
Penses que no et veig, quan mires de reüll a d'altres dones. I saps que sense mi no series res. Et tinc ben atrapat, oi? Si sabessis que... -
Aquesta tarda, la llum al poblat beduí desprèn una escalfor especial, malgrat el fred de l'estança. Fa ja forces anys que jau en aques...
Jo no se per on començar a queixarme, no pararia.
ResponEliminaFa dies que no sabem de tú...gràcies pel regal de deixar una pàgina en blanc. Petons
ResponEliminaFa dies que no sabem de tú...gràcies pel regal de deixar una pàgina en blanc. Petons
ResponEliminaara estic vergonyós, no sé que dir. Els fulls en blanc com aquest impressionen!
ResponEliminaMenta, que tinguis un bon dia. La foto del nen amb l'ocellot esperant que es mori va guanyar un pulizer i el fotògraf em penso que es va suicidar uns anys després.
ResponEliminaUn petó.
Impotència, després del vídeos! Només es pot expressar impotència per a resoldre tot això.
ResponEliminaI pel que fa a nosaltres, ja fa temps que vaig entendre ben endins que no podia queixar-me mai més. No ho faig. Però això tampoc ajuda a ningú... però la veritat és que no em queixo.
Veure els vídeos ens ajuda a recordar tot el què tenim i el què som, i tot el què no tenen ells. És realment molt dura la realitat. I a sobre no parem de queixar-nos de la crisi.
ResponEliminaEstàs bé? fa dies que sabem poquet de tu. Molts ànims menta!!!
Foscor mundial: El 17 de setembre del 2008, des de les 21:50h fins les 22:00h.
ResponEliminaEs proposa apagar totes les llums i si es possible tots els aparells elèctrics, per a que el nostre planeta pugui "respirar".
Qui apagui el llums, si us plau, que no tanqui els ulls, que no apagui el cor...
Cèlia, molt poétic, fantàstic per un
ResponEliminapost però...hi podem fer alguna cosa ? Hem recorda a una cançó italiana de la Mina...Parole...parole...parole.
Us semblarà que sóc molt cínic, però és així o seguir el missatge de Crist...Deixe-ho tot i posem-nos hi !!!
no hi han paraules!!!!.
ResponEliminapetons.
Uff!! nada mas que lágrimas.........
ResponEliminaBesos, reina y bona nit
Hola Maria Mercè,
ResponEliminaPensar i no pensar.
Cada cosa ha de tenir el seu moment.
Els videos són molt interessants i em reafermen el el meu compromis envers les polítiques socials, aquí i allà.
Encara que tan sols sigui un gra de sorra. Al cap i la fi, la platja està feta de grans de sorra.
Tienes un regalo en mi blog, me haces el honor de recogerlo?
ResponEliminaBesos♥
A vegades els silencis son necesaris per aclarir-nos i sigui el que sigiui prent el temps que necesitis, volem veure de nou i llegir les teves paruales i els teus misatges.
ResponEliminaPensar, no crec que solucioni res el que es necesita quan un esta molt fart, es deconectar de tot i fer un Kit-Kat. sempre va bé.
Petons maca, i fins aviat
Doncs, no sé pas que dir, ara estic molt cansada. I com que tots estem igual, ningú no diu ni fa res!
ResponEliminaJo m'afegeixo a la llista de reventats....i em quedo el full per omplir-lo després del sol d'avui...
ResponEliminammmm
ResponEliminaun full en blanc...
... anotem les coses que ens fan feliç cada dia?
La meva nota: he passat i et deixo una salutació ben afectuosa! :-)
ResponEliminaGuapa! quin honor! fulls en blanc per anar escrivint... però ja és això, no, la vida? així que apa, a compartir-la ;)
ResponEliminaJo? perduda, perduda... però ara que comença el curs de nou, la yuna torna amb molta força. Segur que ens veiem més sovint per ací!
Espero que tot estigui al seu lloc i que tinguis un somriure plantat als llavis!! un petonet!!
Dónde andas?
ResponEliminaMe tienes preocupada :(
Te dejo besos, reina
Felicitats! Mª Mercé,
ResponEliminaaquestes fulles en blanc són tot una temptació ... ja anirè apuntant coses! què tinguis un dia feliç i un petó.
Moltes felicitats, M. Mercè!!
ResponEliminagràcies Rosalía i Vìctor per recordar-vos del meu sant.
ResponEliminapetons per tots els que no em deixeu sola en aquets moments durs i fututs de la meva vida,
gràcies.
Cariño, estás bien? así que te llamas Mercé, no lo sabía, creía que te llamabas Menta ;)
ResponEliminaPues muchas felicidades, guapa, espero que hayas tenido un buen día o por lo menos pasable.
Besos de buenas noches, querida niña y un fuerte abrazo ♥
Felicitats! Espero que tinguessis un bon dia.
ResponEliminaMolts petons
Tinc tantes queixes sobre els videos que no acabaria mai. Et deixo molts petons i una forta abraçada, bonica
ResponEliminajo no m'he tallat, però serveix un blau ??? ... salut
ResponEliminaAl mirar la teva lluna he pensat,
ResponEliminaen els pescallunes de Sant Feliu de Pallerols.
Siguis on siguis aquesta nit, pensa,
que si mires la lluna, tots poden veure-la
al mateix temps, tot i no estar aplegats.
Nena
ResponEliminaa casa meva, al lateral, te deixat una cosa, es especialment per tu, si la vols, agafa-la.
molts de petons.
Hola Menta, és bo el clip de les "subprimes". Està perfectament explicat (amb ironia) tot el que ha originat aquesta crisi econòmica.
ResponEliminaIntueixo que tornaràs a escriure el 14 d'octubre. Espero que mentrestant estiguis el millor possible.
Mina & Adriano Celentano: Parole Parole Parole
ResponEliminaPetons Menta, i Carles:-)
Te vengo a dar los buenos días, niña y te dejo muchos besos, pasa buen día, preciosa.
ResponEliminaLo que dejo de momento es el blog, no a los amigos :)
Besosssssss
Ei colla, encara continuo dreta, malgrat tot i tots.
ResponEliminaGràcies per recordavos de mi.
Mil petons a cau d'orella, dolços.