Penses que no et veig, quan mires de reüll a d'altres dones.
I saps que sense mi no series res.
Et tinc ben atrapat, oi?
Si sabessis que conec totes les teves infidelitats...
Creus que no sé que et vas casar amb mi per la meva posició, per la fortuna que em va deixar el papà?
Penses que sóc una dona feble i tonta que no serveix per res més que per fer bonic,
per anar del teu braç a tots aquests actes socials que tant odio.
Estàs convençut que no m'adono que em tens per res.
I a sobre em culpes de no haver tingut fills.
Si mai arribes a saber que vaig tenir un fill amb tant sols disset anys.
El papà se'n va ocupar de tot, com sempre...
I saps que sense mi no series res.
Et tinc ben atrapat, oi?
Si sabessis que conec totes les teves infidelitats...
Creus que no sé que et vas casar amb mi per la meva posició, per la fortuna que em va deixar el papà?
Penses que sóc una dona feble i tonta que no serveix per res més que per fer bonic,
per anar del teu braç a tots aquests actes socials que tant odio.
Estàs convençut que no m'adono que em tens per res.
I a sobre em culpes de no haver tingut fills.
Si mai arribes a saber que vaig tenir un fill amb tant sols disset anys.
El papà se'n va ocupar de tot, com sempre...
Molt bé Menta, ara no sé si és la teva primera participació, però m'ha agradat el relat, i amb la cara que fa la noia de la foto, és del tot creïble!
ResponEliminanena molt bé pero molt bé ah jo també el tinc que fer.
ResponEliminauna vida difícil en una mirada agre en un relat enginyós!
ResponEliminaMolt bé, el primer que llegeixo d'aquesta imatge, encara no sabia la proposta. M'hi apunto també.
ResponEliminaMuy bueno e impactante, fuerte, agresivo y genial, en suma, felicidades, querida.
ResponEliminaMe alegro mucho, nenita, verás que todo te sonreirá, a las buenas personas la suerte acaba por acompañarlas y tú te lo merece :) guapa!!
Voy preparando un vudu jajaajajaj Besossssssssssssssssssssssssss
Mentita, tambien es personal mía, la causa en cuestión, estoy inmersa en ella de cabeza a los pies, pero no quiero que se sepa NADA.
ResponEliminaEstoy segura que saldré indemne y reforzada :) y tú también, vale??
Besos, querida y cuenta conmigo, para lo que desees, siempre :)
Collons amb el pare arregla situacions!!!!!!.
ResponEliminapetons.
M'ha agradat molt el teu relat, quantes coses en tan poques ratlles...
ResponEliminaEl cel i l'infern existeixen, els portem posats.
ResponEliminaEsperem que el nen que va tenir amb 17 anys sigui l'hereu de la fortuna del papá, i no aquest badoc de marit. Un bon relat, sí senyora.
ResponEliminaAi aquests papes!!!
ResponEliminaMha agradat,l'actitud i tot... molt ben explicada! :)
M'ha agradat. Molt bona descripció del personatge!
ResponEliminaHola , nena, qué tal el fin de semana?
ResponEliminaTe dejo besos :)
Un altre bon relat! Sembla que aquest quadre tingui poders, inspira a la gent per escriure bones històries!!
ResponEliminacertament, com diu el pd40, és un quadre que fa germinar grans històries! m'ha agradat, fantàstica participació :)
ResponEliminaBon relat, vida dura la de la deconeguda
ResponEliminaMolt bé el relat!
ResponEliminaHe llegit el de l'Striper, em quedo amb el teu.
M'ha sorprès molt el teu relat. Ara a la noia li queda enviar a l'home aquest a pastar fang o, si més no, viure una mica de la vida! Bon relat!
ResponEliminaSi m'ho permets, m'ha resultat un text dur, íntim i dur, no pas cap a ell sinó cap a la dona.
ResponEliminaNo sóc crític i no tinc desig de ser-ho, però com a text m'ha agradat molt.
La veritat Menta, dona la impressió que aquesta xicota és una mica bleda però té possibilitats de millorar.
ResponEliminaQuè tal unes bones banyes al frikie del marit amb un xicot formós com el Darek, una mica de raticida pel marit que se'n va a l'altre barri i ella es queda, vidua, rica, jove, busca el seu fill i se'n van a fer un creuer pel Carib?
Petons, guapa.
Xulo xulo, si senyora, el teu, com el meu, he vist que li donen un xiquet la volta a la truita... alguna cosa debem tenir en comú...
ResponEliminaMolt bo!
Molt bo el teu relat.
ResponEliminaUna abraçada
Ei companys, gràcies pels vostres comentaris, si més no, una s'ho pasa bé escrivint-ho i llegint a l'hora els vostres.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEi!! jejeje... m'alegro que t'hagin servit les instruccions per "eixamplar" el blog :-))
ResponEliminaQuè va!! Si no en sé gens!! Tot ho trec de Google i pàgines d'ajut per a "bloggeros"... si una és massa complicada, doncs en busco una altre i així fins que trobo alguna que ho expliqui d'una manera una miqueta "comprensible", no per a experts si no per a gent normal que vol terni un blogget una miqueta "mono" :-)))
Molt bé, m'ha encantat. Curt però que diu moltes coses. Et felicito, molt bon relat!
ResponEliminaHola, nena, te deseo pases un buen día y te dejo un montón de besos, guapa :D
ResponEliminaBones de nou,
ResponEliminaet visito per donar-te les gràcies. Avui us he dedica un petit document en format vídeo fet amb bones intencions i per tenir un record d'aquests dies.
Ens llegim els propers dies. Prometo entra en calma als blogs adherits i fer una bona ullada. Tenim u nivell molt alt a Catalunya amb els blogs.
Per cert et deixo aquí el correu per aquells que s'han adherit i que jo no en tinc constància per tal de fer l'enllaç. 100anysdestelada@gmail.com
Moltes gràcies.
Muakisssssssssssssssss
Mira tu! Els homes sense enterar-se de la missa la meitat... xDDDDD
ResponEliminaM'ha agradat el teu relat! Felicitats!
Tot això li ho hauria de dir directament a ell i no guardar aquests pensaments! Què s'ha pensat, aquest home?
ResponEliminaBon relat, sí senyora! :)
Doncs que el papà s'ocupi d'ell directament!
ResponEliminaMolt ben escrit. Salut!