Hola, sóc el sard.
i jo el més gran, el corball.
El primer en papillote, oli i sal, el divendres per dinar.
El segon en un llit fi de patata i ceba, i poc cuit, el divendres per sopar.
I és que el meu germà es aficionat a la pesca submarina a pulmó lliure, ha guanyat algún que altra campionat...
i de tant en tant es marca un tanto.
Per veure un vinet blanc molt fred i de postres,
quin divendres! Això si que alimenta l'optimisme.
ResponEliminaÉs una bona cuinera. No puc fer res de peix cru!! Però m'agrada menjar peix. És sa amb tota l'omega 3. Abraçades!
ResponEliminaAApa segur que cuines molt bé, jo estic de festa major!!!
ResponEliminaMmmm! que bons, segur que han quedat deliciosos. I les figues, també... m'encanten.
ResponEliminacaram quina bona elecció per llepar-se els dits
ResponEliminapeix fresc? cuinat com sigui és deliciós...
ResponEliminaal forn amb patates i ceba... per llepar-se els dits!
Passaba per aquí... i m'he trobat peix fresc per cuinar.
ResponEliminaHum que bó!!!!!.
Gracies per passar-te pel meu bloc,ens anirem llegint.
Petonets
El peix, bon profit!!!, però les figues... són boníssimes!!!! (és l'únic bo que té el setembre...)
ResponEliminaLa cuina és bona per la creativitat, un bon exercici!
Bon profit!
ResponEliminaLa cuina, a més d'alimentar, pot ser creativa i, fins i tot, un ritual terapèutic.
Això de la granota ho he trobat molt divertit, inclus hi he jugat una mica.
ResponEliminaQue bueno, nena, que rico!! y los higos, me encantan, que comida más natural, así estás tu de guapa, bruja :)
ResponEliminaBesos, nena :)
Apaaa, no et llegiré mai més a aquestes hores. Quina gana! Les papillotes són molt sanes, i un peix al forn amb un llit de patata i ceba, doncs també és gustós i porta poques calories.
ResponEliminaquina bona pintaaaaaa que té tot. A mi no m'agrada gaire el peixet, però si me'l posessis a taula, no dubtis que el provaria, jejee.
ResponEliminaBuenos días, cariño, te deseo buen día y te dejo besos y un achuchón :)
ResponEliminaNo me importaría probar estos pescaditos con el vino blanco!
ResponEliminaSeguro que eres buena cocinera.
Este año los hihos han salido pequeñitos no?
Entretenido blog, espero tener tiempo para pasarme mas veces ;)
Tinc ganaaaaaa!!!!!
ResponEliminaHola menta, no es coneixem personalment, xo.....de tan en tan trec el caparró al teu super interessant bloc.
ResponEliminaAvui he descobert que "jo també cuino", bé ho faig si tinc convidats, la veritat, sino...passa que t'he vist!
Però si tinc convidats, m'hi faig, m'hi dedico, amb amor o afecte com vulguem dir-li, em relaxa, i em fa sentir breument feliç.
Rumio què els donaré,peix, carn, tot depend dels gustos dels convidats, i si n'hi de tots doncs faig plats de tot gust.
Em porta temps, sortir a comprar (ecsss) xo m'apassiona tota la preparació de l'àpat i imaginar les cares que hi posaràn quan ho vegin i quan ho mengin.
Només aquests instants ja valen la pena, encara que el mateix dia, l'anterior o el posterior siguin nefastos. Aquests instants han de prevaldre per sobre de la grisor, i la posterior xerradeta de sobretaula. Amb això que més es vol per una vetllada!!!!
fins aviat i si no ens tornem a trobar BON NADAL I MOLT BONA ENTRADA I SEGUIDA DEL 2009 q crec q la mereixes, no ho se xo....
una abraçada!
anna