diumenge, 31 d’agost del 2008

jo també cuino, de tant en tant

Hola, sóc el sard.





i jo el més gran, el corball.

El primer en papillote, oli i sal, el divendres per dinar.

El segon en un llit fi de patata i ceba, i poc cuit, el divendres per sopar.

I és que el meu germà es aficionat a la pesca submarina a pulmó lliure, ha guanyat algún que altra campionat...
i de tant en tant es marca un tanto.

Per veure un vinet blanc molt fred i de postres,





17 comentaris:

  1. quin divendres! Això si que alimenta l'optimisme.

    ResponElimina
  2. És una bona cuinera. No puc fer res de peix cru!! Però m'agrada menjar peix. És sa amb tota l'omega 3. Abraçades!

    ResponElimina
  3. AApa segur que cuines molt bé, jo estic de festa major!!!

    ResponElimina
  4. Mmmm! que bons, segur que han quedat deliciosos. I les figues, també... m'encanten.

    ResponElimina
  5. caram quina bona elecció per llepar-se els dits

    ResponElimina
  6. peix fresc? cuinat com sigui és deliciós...
    al forn amb patates i ceba... per llepar-se els dits!

    ResponElimina
  7. Passaba per aquí... i m'he trobat peix fresc per cuinar.

    Hum que bó!!!!!.

    Gracies per passar-te pel meu bloc,ens anirem llegint.

    Petonets

    ResponElimina
  8. El peix, bon profit!!!, però les figues... són boníssimes!!!! (és l'únic bo que té el setembre...)
    La cuina és bona per la creativitat, un bon exercici!

    ResponElimina
  9. Bon profit!

    La cuina, a més d'alimentar, pot ser creativa i, fins i tot, un ritual terapèutic.

    ResponElimina
  10. Això de la granota ho he trobat molt divertit, inclus hi he jugat una mica.

    ResponElimina
  11. Que bueno, nena, que rico!! y los higos, me encantan, que comida más natural, así estás tu de guapa, bruja :)

    Besos, nena :)

    ResponElimina
  12. Apaaa, no et llegiré mai més a aquestes hores. Quina gana! Les papillotes són molt sanes, i un peix al forn amb un llit de patata i ceba, doncs també és gustós i porta poques calories.

    ResponElimina
  13. quina bona pintaaaaaa que té tot. A mi no m'agrada gaire el peixet, però si me'l posessis a taula, no dubtis que el provaria, jejee.

    ResponElimina
  14. Buenos días, cariño, te deseo buen día y te dejo besos y un achuchón :)

    ResponElimina
  15. No me importaría probar estos pescaditos con el vino blanco!

    Seguro que eres buena cocinera.

    Este año los hihos han salido pequeñitos no?

    Entretenido blog, espero tener tiempo para pasarme mas veces ;)

    ResponElimina
  16. Hola menta, no es coneixem personalment, xo.....de tan en tan trec el caparró al teu super interessant bloc.
    Avui he descobert que "jo també cuino", bé ho faig si tinc convidats, la veritat, sino...passa que t'he vist!
    Però si tinc convidats, m'hi faig, m'hi dedico, amb amor o afecte com vulguem dir-li, em relaxa, i em fa sentir breument feliç.

    Rumio què els donaré,peix, carn, tot depend dels gustos dels convidats, i si n'hi de tots doncs faig plats de tot gust.
    Em porta temps, sortir a comprar (ecsss) xo m'apassiona tota la preparació de l'àpat i imaginar les cares que hi posaràn quan ho vegin i quan ho mengin.

    Només aquests instants ja valen la pena, encara que el mateix dia, l'anterior o el posterior siguin nefastos. Aquests instants han de prevaldre per sobre de la grisor, i la posterior xerradeta de sobretaula. Amb això que més es vol per una vetllada!!!!

    fins aviat i si no ens tornem a trobar BON NADAL I MOLT BONA ENTRADA I SEGUIDA DEL 2009 q crec q la mereixes, no ho se xo....
    una abraçada!
    anna

    ResponElimina

sigueu respectuosos,gràcies.

Prova de seguretat

 Estic tenint problemes per a recuperar els meus escrits. Vaig intentant-ho Disculpeu