Amb una tímida mirada.
O tant sols obrint-me la porta,
per deixar-me passar.
O preguntar, estàs bé?
Posant la meva mà vora teu,
Posant la meva mà vora teu,
mentre dorms.
mentre jo t'escalfo els teus peus glaçats a l'hivern.
Pensar en tu al llarg del dia.
Mirar lo guapo que estàs,
avans de sortir de casa.
Orgullosa per que no tens ja un pel de tonto.
Ressegint dolçament la suau corba de la teva ...
Celebrant el cap d'any, sols, a casa.
I tant sols un simple gest....
Tant que m'agrada i
tant poca que n'he rebut.
La Maria Jesús ha pensat en mi, altre cop, i jo us pregunto...
Per vosaltres, que és la tendresa?
Sento tendresa quan tinc una nadó als braços i sento que em necessita, sento tendresa quan veig algú que s'esforça molt per aconseguir alguna cosa i li costa "suors" veritables, sento tendresa amb la persona estimada 8sobretot després de fer l'amor), sento tendresa amb tots els cadells en general... però que no es confongui amb compassió. Dono i demano tendresa en moments "baixos" meus o d'un altre, però la tendresa té amor i solidaritat i la compassió penso que no s'omple tant de sentiments.
ResponEliminaQuan sóc tendre la veu canvia a suavitat, la gestualitat també és molt més suau, indiques que es pot comptar amb tu, que vols estimar i no fer cap mena de mal. Això penso jo tendrament. I felicitats pel premi, tendra menta!
La tendresa és això que dius... és acariciar sense dir res, és estar-hi sense dir res... és... tant! a cuidar-se molt :)
ResponEliminaCèlia,
ResponEliminacasi sembla un altre post, m'agrada molt el que dius i afegiré ualaaaaa!!
cesc,
ResponEliminatú ets tendresa, ja ho saps.
Mª MERCÈ.
ResponEliminaPer sort per ells molta gent no sap el supossa que et preguntin si estàs bé?...
parles de petites cotidianitats, parles de tot un mon, de molts petits gestos que moltes vegadas es trobant a faltar i que a tots ens agradant, pero que la majoria de les vegades deixem de fer, nomes per que ens pot la rutina del dia a dia.
Y tu com "ell" preguntas que és la tendressa....per mi son tantes les coses que fan que em senti tendre, que aqui seria massa llarg...espero que aviat te las pugui dir totes.
petons, sempre per tu.
Hola Menta!!! Feia dies que no passava per casa teva (sempre la feina...) i avui m'he posat al corrent. Res noia, que et veig bé :) Un petó!
ResponEliminaTendresa és somriure als llavis i somriure al cor, tendresa es proximitat, tendresa es mirar amb actitud contemplativa, tendresa és un gest que acosta, és un consol que e s dóna, és una carícia i una abraçada llarga.
ResponEliminaun sentiment qüasi extingit ... salut
ResponEliminaMolt ben definida i carai moltes gracies per referirme. Un peto,
ResponEliminaHola , arrivo per primer cop ,vinc de...uff, de debo que he caminat per alguns camins avans de trovar aquet raconet . Bo.. penso que la flaire de les herbes aromatiques m'ha portat a trovar-vos .
ResponEliminaLa poesia fantastique ,i els quadres...els colors .
Gracies ,per estar en el camí .
fins aviat.
salut!!!
Una mirada furtiva, enretirar-la tímidament amb un somriure i tornar-la a recuperar poc a poc mentre mentre les dues mans s'acosten poc a poc a la cara per acariciar-la...
ResponEliminaNoia, quin post, m'ho he passat de conya, m'encanta llegir-te així...
ResponEliminaDius coses molt boniques y plenes d'aixó, de tendresa, pero a vegades també amb tristesa. Que be que ha explicat la Celia que es la tendresa, aixó que tan poc costa de donar i que a vegades es fa molt difícil.
ResponEliminaEnhorabona també per aquest reconeixament de la maria Jesus.
Salut
Hola, bonica! He estat visitant el blog del Cesc i ara vinc aquí a desitjar-te un bon cap de setmana. Petonets
ResponEliminaHola menta fresca, de fet el comentari no és sobre aquest poema sinó sobre el de més amunt però com bé tu dius, no hi ha comentaris. Llengint-lo més d'una vegada respiro una mica l'atmosfera que t'envolta. Tens raó quan et diuen "cal anar endavant" "hi ha un futur", ja sé que la gent ho diu de bona voluntat, però també és veritat que es diu per rutina, com per la epetició del lloro...
ResponEliminaNo m'agrada donar consells, primera perquè no sóc ningú i per altra banda són molt barats i tohom en dóna.
Dius que serà l'últim post, jo et diria que no deixis d'escriure mai, en l'escriure és on pots sembrar i llaurar la teva soledat de dona persona, els teus somriures, les llàgrimes, i pensa que per damunt de tot i passi el que passi, és VIURE i sentir-se VIU.
He llegit uns quants dels teus poemes i m'hagués agradat més que no tinguessis el bressol on s'engendra la teva soledat i tristesa profunda.
Pensq que tot és passatger, i que et més forta del que et sembla i del que et puguin dir...
Bé, ja paro, al final semblo un capellà i res més lluny de la meva imaginació...
No deixis que et
malbaratin la teva vida.
Digues NO, i tres
vegades NO !
No hi ha cap home
que valgui la tristesa
de les teves ninetes.
SORT.
onatge
Potser la tendresa és donar allò què voldries rebre, sense esperar-ho.
ResponEliminaAmb permís...
ResponEliminaJo crec que la tendressa és un gest, un somriure, una mà damunt la teva en el moment indicat...
En manca molta no?.
M'ha encantat el teu blog, molt.
Un petonet
Hola Menta,
ResponEliminaMoltes gràcies per venir per casa meva. I moltes gràcies per el que dius.
Desitjo estiguis bé
Una abraçada
doncs te'l deixo aquí el comentari de l'altre post:
ResponEliminaEL TEMPS ÉS TEU
i si's plau, lluita per no deixar de confiar...
és l'únic que ens pot alliberar, o arribar a salvar...
una abraçada!!
Nena, no entiendo muy bien que te pasa, pero respeto tu silencio.
ResponEliminaGracias por entrar a mi casa y dejar tu huella :)
Puedes coger la frase y si quieres la imagen sin mi firma te la puedo buscar también, tu me dirás :)
Espero que sigamos leyéndonos y perdona que no escriba en catalán pero lo hago fatal y prefiero no hacerlo, disculpa.
Besos y que lo que sea que esté mal en tu vida se te arregle pronto, bonita.