tanqueu els ulls,
escolteu molt bé el que hi diu...
va més enllà d'una senzilla cançó,
no troveu?
"necesito trovar tots els misteris que t'ha fet gran"
"tu ets la meva llum, necesito una guanyadora, la més eficaç."
"....i com et trovo a faltar cada matí....només penso en tuuuuu, "
"només en la teva addictiva obvietat..però sé que alguns et troven ingenua i més aviat tirant trivial que ets superadictiva, que ets una guanyadora...."
"m'agrada aquesta alegria que desprens aqui..."
Jo me he fet gran pero encara no he crescut no se quin es el misteri.
ResponEliminaSí, val la pena sentir-se bé, val lapena pensar en una mateixa i conrear l'autoestima, val la pena sentir-se una mateixa guanyadora, per què sinó, els altres no ens donaran pas res, allò millor ho hem de buscar dins nostre... Petons!
ResponEliminaPer cert, tendresa, és, tot això que fem i vivim ...
Genial :)
ResponEliminaLes imatges són de Lost in Translation, oi?
ResponEliminaCosta entendre la lletra... molt ràpida, massa per sentir-la després de tota una tarda de Tibidabo corrent amunt i avall.
Ara el petó entre Lilo i Stich, és boníssim!
Mira la cara d'ell!
A mi també em costa d'entendre la lletra. Pe`r sort podem llegir els trosasets que has posat i ajuda una mica.
ResponEliminaSi que reconec le s imatges de Lost in Translation, em va agradar molt la peli. I la cançó també.
El que em crida l'atenció és el fet que prefereixi una dona guanyadora. Penso que encara fa una mica de respecte una dona amb molta personalitat. Això que sigui adictiva ja no em fa tanta gràcia, no hi d'haver res ni ningú adictiu (pobreta, quan se li passin els fogots al noi, tornar a la realitat li serà dur, i com que a més és ingènua!), però tens raó quan dius que desprèn alegria... sobretot la imatge tan graciosa del Lilo!
ResponEliminaÉs tota una declaració fresca d'enamorament! Un petó!
Mª MERCÈ
ResponEliminaAi, que em sembla que estas mes contenta del que es habitual....
Que potser es primavera a casa teva??
petonicos, sempre.
Hola Menta, passava per aquí a deixar-te un petonet.
ResponEliminastriper,
ResponEliminai ara vols que m'ho cregui?;-)
zel,
cesc,
pillada, molt bé!!
víctor,
acabaran amb tú que ja tens una edat ;-)
carme,
si l'escoltes més d'un cop,
és més fàcil.
cèlia,
parla d'una dona?
martona,
no sóc jo, va dedicada.
antònia,
sempre ben vinguda tú i les teves idees, i per suposat els teus nens...
que maco que és ser trivial,
ResponEliminai que bonic és ser ingenu.
Sóc un impresentable i insistent, mai ningú havia penjat una cançó per mi, i no és el primer cop que ho fas... sóc un poca vergonya, i jo... que no sé què dir... uf!
ResponEliminaUna cançó genial :) cm el Guille, l'autor :__ jejeje
ResponEliminaHola Menta,
ResponEliminaEt deixò el comentari en aquest, però va per l'ultim post sobretot.
Ja fa una mica de temps que et segueixo, escrius amb el cor, i molts cops, m'has deixat molt impressionada. M'agradaria poder dir o fer alguna cosa que et fes tenir alegria, esperança o quí sap qué...
Ho saps tú? Si fos aixì, digues-m'ho.
Espero que mica en mica, trobis el que esperes.
Una abraçada
Pren aire i torna aviat,
ResponEliminaM'agrada llegir-te
Pren aire i torna aviat,
ResponEliminaM'agrada llegir-te
Menta, no et flagel.lis,et fas mal
ResponEliminai fas mal en els que et volem be.
Com t'ho diria ens fas sentir una
miqueta culpables de les teves virtuts i també de les teves i nostres futileses. Quan vulguis ja
saps on tens els amics.
Però confia sobre tot en tu mateixa.
Elena Francis...
Vaja... m'acabes de deixar una mica així amb la teva última publicació... espero que tornis a ser amb nosal3 ben aviat :)
ResponElimina...no et torturis* i somriu!
petonets de sucre, ben dolços!
Bonica menta, nodreix l'ànima tot el temps que necessitis, régala amb aigua de mar i herbetes fresques del camp... i no miris gaire l'addictiva que, tot i divertida, no ajuda gaire! Un petonàs molt fort i una abraçadeta dolça, dolça...
ResponEliminaHOLA
ResponEliminaLLego a ti a traves del blog de martona.
Soy nueva por estos mundos, y como ella fue la primera que me comento, pues voy siguiendo una lista que tiene puesta en su blog.
Espero y deseo no molestar, me gustaria volver.
Por cierto en la entrada anterio me ha parecido que te despedias, ojala no sea asi, pero no encontre la manera de dejarte un comentario.
Un saludo desde Girona.