Us heu perdut mai?Jo si.
Hi aniré.
Poder en trobaré.
Bocins de temps pasats.
Poder enmig la sorra.
Poder dintre la mar.
la fotografia es d'aqui
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Estic tenint problemes per a recuperar els meus escrits. Vaig intentant-ho Disculpeu
-
Aquesta tarda, la llum al poblat beduí desprèn una escalfor especial, malgrat el fred de l'estança. Fa ja forces anys que jau en aques... -
Divorciada des del 14, bé. Sembla que puc conservar el "meu" pis, de moment, bé. Una peça separada de liquidació de bens em benefi...
Sona tant bé això que dius... ves-hi i perdet i troba força i tot el que t'ajudi a poder tirar endavant :)
ResponEliminasaps nedar per entre mig dels temps passat i de la boira i dins del mar? Doncs endavant perde't!
ResponEliminaEstic perdut! A on vas, exactament?
ResponEliminaM'he perdut
ResponEliminaEm perdia a Tolosa
Una dona completament desesperada
desitja un bon cap de setmana!
Que et perdis molt de gust per la costa brava.a gaudir molt.
ResponEliminaSi vas a la recerca de "bocins de temps passats" potser el que fas es refer camins que ja has fet. Sigui el que sigui, que ho sigui de ben plaent. Salut!
ResponEliminaMENTA FRESQUETA
ResponEliminaAixo semblen les Illes Medes....pero no n'estic segura, m'he perdut....ens trobem?
petons per tu, sempre.
Menta, si! perdre't així és genial! Triga en trobar-te ;)
ResponEliminaSembla que vulguis anar a reviure records...
ResponEliminaJo sí m'he perdut una vegada però com que no em vaig adonar, no em vaig espantar gaire. Va ser a Egipte, a l'illa elefantina. Estava tan embadalida i gaudia tant i tant que no vaig veure com marxava la meva faluca (barca). Al moment que arribo per agafar-la no veig ningú, s'estava fent de nit i...(canguelis) per la llunyania veig una faluca solitària que em venia a buscar... uf! Em van trobar!
ResponEliminalo més bonic de perdre's és que després et pots tornar a trobar
ResponEliminaNo hi ha manera, fins ara 9 del vespre no he pogut entrar. No sé que li passant en els teus comentaris.
ResponEliminaAixò és la plaça de la Concòrdia a
París, vist des de la illa de Corsega, però des de molt amunt !!!
dons mira, ves per on, la dona proposa i la filla disposa, em truca i em demana si li puc cuidar el gos que ella va a pasar el finde a fora....i la mama li diu que, cap problema!
ResponEliminapoder es que no ho tenia tampoc massa clar això d'anar a trovar bocins de temps pasats? poder no.
Jo ja n'estic fart de perdrem... vaig tot el dia am el mapa al seient del costat i sóc incapaç de fer un troç de ruta sense tenir que donar mitja volta... jejej semblava més fàcil però en mig de la montanya no hi ha benzineres ni rotondes, ni bars, ni el nom dels carrers que et serveixin de guia... jejej
ResponEliminaAra hi ha cada vista!! tinc massa temps per donar-li voltes al cap..
como alguien ha dicho, lo mejor de perderse en encontrarse. Y si te encuentras a ti mismo renovado mejor que mejor.
ResponEliminaBuen fin de semana a todos.
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSempre estem perduts. Per això sempre cerquem camins.
ResponEliminaSempre estem perduts. Per això sempre cerquem camins.
ResponEliminaVaja! He deixat un comentari allioli...
ResponEliminaHola Menta,
ResponEliminaLa sensació que tens quan ets sents perduda, en tots els aspectec es molt fotuda. Però saps que té de bó. Que acabes demanan ajut. I es llavors quan dones l'oportunitat de trobar i trobar-te.
Malgrat tot, gaudeix de la companyia del gos (que en fan molta, i si el treus a passejar, fixa't en tot el que fa. Es al.lucinant.
Recorda, Sempre quedarà Paris.
Cuidat molt