"Perquè els colors de la tendressa aporten tonalitats més netes al paisatge i fan l'ombra dels arbres molt més densa. Així creixem....tot és un tot....ni afeixuga el delit de les mirades..."
avui he fet el que espero sigui el meu millor nou vell amic, i tot prenent un té com qui no vol la cosa.
És força curiós tot plegat, de cop i volta et troves amb una persona totalment desconeguda que és capaç d'aturar-se una estona per escoltar i bé. Ai carai!
He vist la cara de sorpresa que ha posat quan li he dit que no en tenia cap d'amic jo. No d'aquella mena d'amics que tots esteu pensant que us veig la cara que poseu, sino AMIC amb majúscules. I estic contenta ja que a més d'escoltar m'ha fet riure i a mí m'encanta riure. Ha pasat el temps tant depressa! i m'ha regalat la que serà la meva única rosa....estic flipant i es que em cal tant poc per estar contenta, sòc com una nena petita jo i no vull canviar.
Ui que ja veig que avui em sortirà un post d'alló mes ensucrat però tant se me'n dona.
Gràcies guapissim per estar aquesta tarda al meu costat....no diré el teu nom, no fos cas que fos un somni i al despertar, desaparaguessis.
"tros d'un poema de l'estimat Miquel Marti i Pol"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
sigueu respectuosos,gràcies.