"Les crítiques que se li han fet sobre la seva manca de sentit pràctic l’enerven. Se’n defensa recordant la poca consciència que hi ha en el món –en aquest món incompatible amb les persones honrades. I això és cert: hi ha ben poca moralitat en aquest món. Però potser si es té un sentit moral tan primmirat val més entrar en un convent o quedar-se a casa. Hom pot divagar sobre els orígens de la moral de fora dels afers estant. Fer-ho des de dins és perillós i arriscat. És evidentment desagradable, però quan s’és al ball s’ha de ballar."
http://elquaderngris.cat/blog/?p=35
Coses meves que poden interesar a d'altres. Hi sou convidats a dir-hi la vostra.
dilluns, 7 d’abril del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Tornar per despedirse. O no.
No sé per que ho vaig deixar. Be,si. Pero no entenc per que... Crec que m'anirà be tornar, mica en mica, sense fer gaire soroll. Com...

-
Penses que no et veig, quan mires de reüll a d'altres dones. I saps que sense mi no series res. Et tinc ben atrapat, oi? Si sabessis que...
-
M'agraden les tradicions, no ho negaré. Sobre tot les que es poden fer en companyia que no en multitud. Com cada any des de fa una pil...
-
Joc de mans brossià La deessa del buit "Per ser feliç, mortal, camina sempre i oblida" "Sóc com vull i no vull ser...
M'he mirat gairebé tot el blog (he obviat els textos que m'han semblat -llegits endiagonal- que tocaven altres temes que ara no m'interessen) i he notat una curiosa evolució: a mesura que passa el temps augmenta el pessimisme, o dit d'una altra manera, es redueix l'esperança.
ResponEliminaEstic gairebé d'acord amb en Josep Pla: "quan s'és al ball, s'ha de ballar" però a la vida hi ha moltes músiques. Menta fresca, ningú t'obliga a ballar sempre el mateix so. Només tu mateixa.
M'agradaria veure't ballar amb una altra melodia quan entri de nou al teu blog.
Jaume Viladric
Que cadascú la balli com vulgui, o com pugui!
ResponEliminaUna abraçada, que demà sortirà el sol.
Incha Allah.