he trovat això i m'ha fet pensar en tú, sense més afegit.
el per que no importa.
Coses meves que poden interesar a d'altres. Hi sou convidats a dir-hi la vostra.
diumenge, 27 d’abril del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Tornar per despedirse. O no.
No sé per que ho vaig deixar. Be,si. Pero no entenc per que... Crec que m'anirà be tornar, mica en mica, sense fer gaire soroll. Com...

-
Penses que no et veig, quan mires de reüll a d'altres dones. I saps que sense mi no series res. Et tinc ben atrapat, oi? Si sabessis que...
-
M'agraden les tradicions, no ho negaré. Sobre tot les que es poden fer en companyia que no en multitud. Com cada any des de fa una pil...
-
Joc de mans brossià La deessa del buit "Per ser feliç, mortal, camina sempre i oblida" "Sóc com vull i no vull ser...
Encara que a vegades es dificil sempre tenim que creure amb algú. No?
ResponEliminaaquestes cançons fan pensar i sentir... i els diumenges a la tarda a vegades encara més.
ResponEliminaNo recordava aquesta cançó, havia oblidat el si de les cançons, el sentit i que et poden fer sentir...
ResponEliminahola striper, si tenim algú en qui confiar...i si no el tenim?
ResponEliminaei estrip, estic d'acord que alguns diumenges sont especialemnt durs
cesc, hi ha cançons que surtem de l'ànima...
Es pot sempre trobar sempre algú en qui confiar. La dificultat és de saber reconèisser-la i de no equivocar-se en escollir-la.
ResponEliminaEstic d'acord amb tu Joan de
ResponEliminaPeiroton, és molt difícil encertar però la vida és això, una opciò constant, amb possibilitats d'equivocar-nos. Això forma part del viure, si no seríem Déus i com dic en un escrit molt anterior "No és cap Chollo ser Déu".
Ens han de donar la possibilitat d'errar i de demanar perdó.
tanco els ulls uns intants i imagino les nostres paraules al voltant d'una taula, on evidentment hi es la maria dolors, tot fent-la petar........mira,
ResponElimina