record entranyable

us heu fixat la lluna, que maca està?
Voldria parlar del meu avi, no no va anar a Cuba però quasi...
Va néixer l'any 1899, de ben petit que li agradava el futbol. Sovint a casa el renyaven ja que sempre duia les espardenyes esfilagarsades.
El meu iaio es deia Ramón.
En Ramón va marxar de casa seva de molt jove i es posà a treballar en el que a llavors es coneixia com "el matadero" (ara l'escorxador i que era situat on avui hi ha la plaça amb la figura Dona i ocell, al carrer Numància de Barcelona).
Això li va permetre de viure i poder pagar la seva gran afició, el football. Llavors el futbol no era com ara, cada aficionat s'havia de satisfer les seves pròpies despeses en favor de l'equip on jugava; que si les botes, que si les venes per agafar-se be els genolls, i la pilota, ah aquelles pilotes que tot i ser de cuir per fora, per dins eren farcides de draps. Si havien de jugar fora de casa i calia agafar un tren, ja us podeu imaginar d'on sortien els rals.
Recordo una anècdota que sempre m'explicava: hi havia un homenet petit i espavilat que duia un petit fogó i que a canvi de mitg ral els hi deixava fregir els ous, escalfar l'àpat...
El meu iaio era el goalkeeper (llavors tot eren paraules angleses) de l'equip i va ser el primer porter de la historia que es va llençar als peus dels jugadors contraris per agafar la pilota abans no la xutessin a porta. Això li va provocar no pocs ensurts fins que una lesió en una cama el va fer retirar de competició. Corrien els anys 20.
Fins que arribà la guerra, però això es un altre historia.
Tinc a casa retalls vells de diaris de l'època on ja deixava palès el caràcter fort del meu iaio davant "les jugades brutes", fotografies on es parla de la nova figura del futbol, on surt convalescent en un llit d'hospital de la seva darrera lesió, cromos d'aquells que sortien dins les xocolates, ah les col.leccions de cromos, tots/es n'hem fet d'aquestes col.leccions, algun llibre actual que tot i que no va jugar gaire temps, el recorda.I medalles, forces medalles, a les hores jugàven bé i guanyaven molts enfrontaments(aquestes medalles porten com anagrama FCCB) Si, per més estrany que pogui semblar significa Federació Catalana de Clubs de Futbol.
Bé, suposo que els que us agrada aquest esport poder ja deveu haver endevinat en quin equip va jugar en Ramón, en el Futbol Club Barcelona com se li deia aleshores. I l'homenet del fogonet, sabeu qui era? en Samitier!i podria continuar citant tots els noms per molts de nosaltres tant coneguts, Alcàntara.......
fotografia de la familia Bruguera (en precari estat de conservació)