ja va sent hora...

de que hi tornis a ser, val? Ja saps que va per tu, oí? Be, l'estiu és a punt d'acabar i aquest any he fet quelcom diferent. He estat tot l'agost en una pensió del poble de Prades a Tarragona, com els avis, hehe. No ho he pasat gaire be, hi han hagut pedretes en el camí i algún roc força important. Ah però, tot bufant un angelet has sortit tu. Jo no había demanat res, peró resulta que ja feia dos anys que hi eres i jo, sense veure-hi mes enllà del meu nas i a fe de déu que es llarg!!! Jo sóc mes gran que tu peró tu ets molt mes alt que jo, tots dos mirada sincera i massa motxila a les espatlles. Hi estem d'acord, hi estem be, dons las que no els hi agrada, que es fotin i al teu amic que t'ha donat força i empenta i ara en tensión tot el seu suport, gràcies Viçens!