Abans de tot donar les gràcies a l'Anna pel teu interès i de forma molt especial a tu Marta per la teva trucada matinera. Fins i tot fora bo de llegir aquest escrit per que tingueu una idea de com és aquesta DONA.
He estat molts dies sense escriure, tenia de preparar papers per passar una inspecció mèdica a ICAM de Barcelona precisament ahir dia 12 de Maig, el dia internacional de la Fibromiàlgia. El meu historial médic dels darrers 17 anys, ordenat per dates i fins i tot numerat, indexat... M'hi vaig dedicar en cos i ànim per que fos fàcil i a l'hora entenedor.
No penso fer cap comentari o la meva salud encara aniria a pitjor i no ho vull.
No reconec però el meu pais, no m'agrada el que hi veig i el que em diu, no m'agrada. Ja ho he dit altres cops i m'agradaria fer-hi alguna cosa, però com?
Seguiré per aqui.
Us aniré lleguint com he fet fins ara.
-
Estic tenint problemes per a recuperar els meus escrits. Vaig intentant-ho Disculpeu
-
Aquesta tarda, la llum al poblat beduí desprèn una escalfor especial, malgrat el fred de l'estança. Fa ja forces anys que jau en aques... -
Divorciada des del 14, bé. Sembla que puc conservar el "meu" pis, de moment, bé. Una peça separada de liquidació de bens em benefi...
Hola Menta, m'agrada que ens vagis explicant les coses, les bones i les dolentes, m'agrada seguir la teva lluita per la fibromiàlgia, tinc una germana que també hi lluita i també se'n desespera. Però sé que, finalment s'obrirà alguna porta. Darrere teu (i no és consol, ho sé) d'altres la podran obrir també. Al davant hi ha hagut moltes que no ho han pogut fer...
ResponEliminaUn petó, t'enyorem molt!
En tot cas molts anims i una abraçada molt sincera
ResponEliminaMª Mercè
ResponEliminatonti..no em façis propaganda que despres quand amb coneguint no voldran saber res de mi, jajajajaja.
Que et puc dir, nomes que saps que em tens al teu costat, que no cal ni que et digui aixo, que em va molt bè poder parlar amb tu, i que siguis amiga meva es tot un goig par mi.
Ja veuras que ens en sortirem, anda que no!!!!!.
I aquet pais, donç mira crec que tenim el que ens mereixem, no alçem massa la veu, i ja ens esta bè com van las cosa, despres en quiexem.....cal cridar mes fort quand alguna cosa no ens agrada.
molts de petonicos, sempre.
Molta força per a tu en la lluita contra la fibromiàlgia. Petonets i una abraçada!
ResponEliminaÀnims i una abraçada.
ResponEliminaHola preciosa, així m'agrada, desperta i lluitadora, com si no? Totes les coses volen la seva lluita, i no desesperis, hi ha tantíssima gent que està molt i molt pitjor que nosaltres.... Per malament que vagin les coses, no ens podem queixar!
ResponEliminaUna fortissima abraçada i feliç de llegir-te.
Anims i cuida't molt.
Les coses no funcionen com haurien de funcionar, això ja ho sabem. Espero que no t'ho posin massa difícil, i que rebis l'atenció que et mereixes. Et desitjo la millor de les sorts, cuida't molt.
ResponEliminaJa t'han comentat que tenim el país que ens mereixem. Però no deixis de lluitar, ni d'escriure. Un petonet.
ResponEliminaescriure i fer-ho públic, és una lluita. Sensibilitzar-nos amb el què pateixes i la teva malaltia, i fer-nos més conscients d'on vivim, és una lluita més. No deixis de fer-ho. Som nosaltres que hem d'estar agraïts a les teves paraules i sentiments, perquè a vegades, som uns ignorants. Gràcies Menta i molts molt ànims!!
ResponEliminaSempre he dit que vivim en un país de pandereta i que fot fàstic...
ResponEliminaNo sé què podem fer, però els blogs és una porta i un camí i una bona forma de denúnciar les abusos des de la xarxa.
Denúncia des del teu espai! Potser no serveix de gaire però el dret a la pataleta no ens el pot treure ningú!!!! (Jo ho faig)
Saps una cosa ?.La Mª Lluisa, que vas portar-me, ara està maca i ufanosa. Però jo no n'estic. Soc lleig i em puc moure amb molta dificultat. Mercè la vida és així i l'única cosa que podem fer, és acceptar-la i extreure de cada moment les millors essències.
ResponEliminaProcurarem fer-te costat, la veritat és que és una vivència molt dura... Una abraçada dolça, un petó fort!
ResponElimina