No em defugis, espera. Mai has estat al meu favor, però aquesta vegada, espera. Saps que no et puc guanyar, malgrat tot, espera. Ni que sigui per un cop, dóna'm un bon joc, deixa'm guanyar-te aquesta partida, espera!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Tornar per despedirse. O no.
No sé per que ho vaig deixar. Be,si. Pero no entenc per que... Crec que m'anirà be tornar, mica en mica, sense fer gaire soroll. Com...
en fa l'efecte que amb el temps no hi hem de jugar!
ResponEliminaTot es questio de paciencia i estrategia.
ResponEliminaM'ha agradat molt això de l'estratègia i, per viure, cal tenir-ne un grapat! per anar esquivant...
ResponEliminaI vinga a córrer darrera els somnis, les il.lusions les esperances...no espera el temps, estimada, ja ho saps!
ResponEliminaEl temps no espera ningú, més val seguir-li el ritme, o ens quedarem enrere.
ResponEliminaEls propers desembres llegiré que encara demanes més temps. I més temps, i més temps. Et llegiré amb un somriure. Ets forta com una pedra, i ja se sap que el temps no passa per les pedres.
ResponEliminaEl temps no perdona, i l'únic que podem fer és mirar d'aprofitar-lo.
ResponEliminaDesprés, però, sovint ens semble que no el vam aprofitat prou bé, el que vol dir que hem aprés alguna cosa.
De vegades el temps es para, agafa't quan es pari i digal-hi que ara tu estàs al seu davant, tota la sort del món per aquest any, de debò...
ResponEliminacan you email me: mcbratz-girl@hotmail.co.uk, i have some question wanna ask you.thanks
ResponElimina