feina

avui no estic gaire pel que faig, he de trobar un paper que necessito per demà sens falta, i per més que busco, no el trovo...i no el trovo per que el tinc ben endreçat!!! ho sabia, sabia que em pasaria això tant bon punt començés a posar ordre, als papers primer.....i es que m'encanto per qualsevol cosa, miro per la finestra la plaçeta que tinc davant i cada cosa al seu rotllo, vull dir que els pardals aprofiten la darrera llum per apamar amb el que troven, les mares neguitoses per que la quitxalla no els fa cas i ja va sent hora d'enfilar cap a casa, altres de mes grans han improvisat un partidet de futbol, i no us penseu que pel bec curt deuend de tenir els seus divuit anyets.............
ara recordo els meus de divuit anys, era un no parar.
llevar-te d'hora per ser a la feina a les 7 del matí, plegar a les dues per tornar-hi a les quatre (aquestes ja contaven com extres, jeje) fins les vuit del vespre, quedada amb companys, copeta, pica pica, mes copeta, xerradetes fins les tantes de la matinada, bus i cap a casa.....i l'endemà tornem-hi que no ha estat res.
i com si res, tú!
ara només de pensar-ho ja estic cansada però m'ho vaig pasar tant bé, sentia que tenia tota la vida per davant, que res podia pasar-me, era jove, tenia bona feina....res feia preveure que, forçes anys mes tard, poder amb el maleït paper que no sé trovar, les coses serien tant diferents.
i per més que intento fer-me la meva pregunta "i per que no?" per que no t'ha de pasar a tú? aquest cop no em serveix, batua l'olla!!!!!
per cert, em sembla que em vaig a preparar una d'aquelles copetes, a veure si aixi trovo el maleit paper d'una vegada