Me cuesta convivir con otra gente.
Va armada con palabras con que hiere
a aquel que se le acerca en busca de algo;
amistad, compañía, amor a veces.
Y no obstante se insiste con firmeza
que vivir -convivir- es algo hermoso.
Pero este no ha de ser el lugar, tiempo...
Ni tampoco esta gente. No sé dónde
debe estar. Porque existe, según dicen.
Pero no es ahora, aquí...Me es todo estraño.
Ciudad del hombre:Barcelona
José María Fonollosa
Tornar per despedirse. O no.
No sé per que ho vaig deixar. Be,si. Pero no entenc per que... Crec que m'anirà be tornar, mica en mica, sense fer gaire soroll. Com...
-
Arriben nous temps M'hauré de refer de nou De dalt a baix De dreta a esquerra Pel davant i pel darrera Però hi haurà un lloc que on em d... -
M'he regalat quelcom que feia temps hi anava al darrera, un Iphone des d'on intento escriure i donar-vos les gracies pels vostres bo...
-
No se si hi soc o no, Ni cap on he d'anar. Be, de fet es que ja no vull res. Au, me'n torno a la meva closca! Tic contra tot i contr...
hola!! gracies pel comentari!! molt "fresc" el teu blog!! (tambe parlo catala pero escric sobre tot pensant en l´ambit basc).
ResponEliminaLa partícula elemental signaria gairebé totes les poesies llegides de Fonollosa. No sé si això és un bon senyal. No deu ser-ho.
ResponEliminaSalut.