Me cuesta convivir con otra gente.
Va armada con palabras con que hiere
a aquel que se le acerca en busca de algo;
amistad, compañía, amor a veces.
Y no obstante se insiste con firmeza
que vivir -convivir- es algo hermoso.
Pero este no ha de ser el lugar, tiempo...
Ni tampoco esta gente. No sé dónde
debe estar. Porque existe, según dicen.
Pero no es ahora, aquí...Me es todo estraño.
Ciudad del hombre:Barcelona
José María Fonollosa
Coses meves que poden interesar a d'altres. Hi sou convidats a dir-hi la vostra.
dimecres, 9 d’abril del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Prova de seguretat
Estic tenint problemes per a recuperar els meus escrits. Vaig intentant-ho Disculpeu
-
Estic tenint problemes per a recuperar els meus escrits. Vaig intentant-ho Disculpeu
-
Aquesta tarda, la llum al poblat beduí desprèn una escalfor especial, malgrat el fred de l'estança. Fa ja forces anys que jau en aques...
-
Divorciada des del 14, bé. Sembla que puc conservar el "meu" pis, de moment, bé. Una peça separada de liquidació de bens em benefi...
hola!! gracies pel comentari!! molt "fresc" el teu blog!! (tambe parlo catala pero escric sobre tot pensant en l´ambit basc).
ResponEliminaLa partícula elemental signaria gairebé totes les poesies llegides de Fonollosa. No sé si això és un bon senyal. No deu ser-ho.
ResponEliminaSalut.