Terra a la vista!
El meu cos a la deriva,
S’obre camí per entre el mar de la vida.
A contra corrent, ho sé.
Malgrat la forta tempesta,
Tot i les ones que intenten de barrar-me el pas.
Sense rems, amb les mans buides si cal.
Lluitaré per tirar endavant.
Lluitaré per guanyar la partida.
lluitaras i guanyaras, ncara que surtis xopa!!
ResponEliminaMés val lluitar i perdre, que no fer res...
ResponEliminaMenta, reina, ja em tenies preocupada, sense poder deixar cap comentari. Coi, sort dels relats conjunts...
ResponEliminaQue per cert, t'ha sortit de plorar emocionada...petons i sisplau, no tanquis portes a segons qui, bonica!
Un altre cop, un relat magnífic que se't pot aplicar a tu també, això fa que l'hagis escrit des de dins. Molt bona proposta Menta, i escolta't a tu mateixa.
ResponEliminaDe vegades, els problemes són com una roca que quan la tens al davant t'ho tapa tot, però després, vista de lluny, penses: "Ba, no n'hi havia per tant".
ResponEliminaRespirar profon, relaxar-se, somriure... i saber esperar temps millors.
És un poema preciós. I un optimisme ple de força...que se't contagia al llegir-lo.
ResponEliminaS'ha de lluitar per aconseguir allò que desitjes ... i ho fas a la perfecció!
ResponEliminaPreciósssss !!!
Molt maco el poema de veritat Menta!!
ResponEliminaEs cert que aquest mon es un mon incert, pero si tenim algo clar es la lluita per la vida!!! i amb això no es juga, així que força i endavant dona forta i lliure!!!!
cent mil petonets per tú.
Un poema amb una força i una intensitat que arriba molt endins. Lluitador! Preciós.
ResponEliminaAra sí que m'agrades
ResponEliminaHola Menta Fresca, lluita però cerca
ResponEliminaun rumb i segueix-lo. No vagis a la deriva, podries xocar amb un escull.
optimita i amb força
ResponEliminaMolt bonic i encoratjador. I no hi ha com voler per ser i per guanyar totes les onades que convinguin!
ResponEliminaHola guapa, un poema precioso, solo con tus manos conseguiras ganar a las tempestades, tu vales mucho y veo que fuerza no te falta, sigue asi ;)
ResponEliminaVendre a visitarte.
Besitosssssssss
Deu n'hi dó quina força despren el text.
ResponEliminaM'ha agradat molt.
Amb aquesta força de voluntat és impossible que no se'n surti. M'agrada l'optimisme que transmet, molt bé!
ResponEliminasempre endavant! un relat molt optimista, m'agrada! :)
ResponElimina