Ben mirat, estic pensant en que ens hem convertit.Sortim en la tapa de capces de regals,
en papers d'embolicar regals,
en clauers i samarretes per regalar.
I tot això sense demanar royaltys.
No estan els temps per regalar rés!
Mare de Déu senyor,
quanta roba i quan poc sabó,
i que neta que la volen,
i sense picador!
En que deuries estar pensant Senyor?
No has sentit a parlar de crisi?
Ara tindríem un bon coixí.
No si ja dic jo,
se us en va anar el sant al cel... Senyor!
Si que li va marxar el sant al cel, pero em sembla que a molts sants els enviant capa l'infern.
ResponEliminaHahaha, que bo, sobretot el final, això de que se li en va el sant al cel. Doncs sí que haurien de cobrar drets d'imatge aquests dos, i tant!
ResponEliminaapa,la veritat és que sí que tindrien un bon coixí, sí
ResponEliminaInspiradíssima estaves, la crisi els preocupa de veritat, però sembla que no aprenem! Boníssim!
ResponEliminaMolt bo! M'ha a gradat.
ResponEliminaVols dir que aquests ténen gaire gros el compte d'explotació???
ResponEliminaEm sembla que no necessiten gaire per viure. El seu premi ha estat passejar pel món.
M'agrada, molt. M'has fet somriure.
Una abraçada.
Trobo que t'ha quedat molt maco, Menta Fresca! Amb tants de refranys i tan ben lligats! Olé! hehehe
ResponElimina...si haguessin pensat a cobrar els drets d'imatge des de bon començament, no tindrien un bon coixí, tindrien un bon sou per a tota l'eternitat!! buff!!! :)
Ei, molt bon relat! M'ha agradat molt llegir-te! Fins la pròxima!
ResponEliminaVaja, alla tambe ha arribat la crisi?
ResponEliminacrisis? ha però ihi ha crisis? no pot ser aixo la banca ambrosiana i el vaticà ho arregla rapidament.....bon relat
ResponEliminaCrisi? Déu "nostru" senyor permet que aquest parell pateixin la crisi?
ResponEliminaEres genial, nena jajajaja, esta crisis no la arreglamos ni rezando... amén :)
ResponEliminaUiss!! estás mejor, cariño? se me fue el santo al cielo y no te pregunté y mira que venía para eso , estoy tonta.
ResponEliminaBen pensada aquesta, devien tenir el mateix advocat que qui va inventar la roda.
ResponEliminaNo cal dubtar de que estén en crisis,
ResponEliminal'altre dia faltaven 290 diputats al congres
votats per els ciutadans de tot l'estat,
si que hi ha crisis,
però crisis de valors.
M’agrada’t llegir l'originalitat de tot.
Guapa
ResponEliminanomes era per deixar-te molts i molts de petonets.
Molt bona aquesta manera de posar frescor i rialles al tema de la crisi. M'ha encantat.
ResponEliminaPetons
Avis pels Navegants Joves:
ResponElimina-Un picador de rentar, era com una pala rectangular de fusta, que s'emprava per picar els monyons de
roba, una vegada esbandida.
-Era com un centrifugat molt fort; al
meu poble, una vegada escorreguda,
l'anaven a estendre damunt de uns
esbarzers veïns...Remembrances estimades.
Angeleeeeets, que encara hi sou a temps a fer reivindicacions, no ho doneu pas per perdut, petits!! :-))
ResponEliminapetits ells dos pensant amb la crisi!! fins a ells ha arribat
ResponEliminamolt bon relat
Que original ! i que ben lligat tot !!! M'agrada !!!
ResponEliminaPerò si aquest no tenen despeses! Anem malament si fins i tot els àngels es queixen :$
ResponEliminahahaha molt bo! M'ha agradat!!!
ResponEliminaBesos, preciosa, espero que estés bien
ResponEliminaNo estan els temps per regalar res, però acceptem el teu regal en forma de post. M'ha agradat. Aquestes coses són les més valuoses, netes i sense picantor.
ResponEliminauna molt bona reflexió
ResponElimina