Arriben nous temps
M'hauré de refer de nou
De dalt a baix
De dreta a esquerra
Pel davant i pel darrera
Però hi haurà un lloc que on em deixaré retocar
Som hi dons, no perdem temps
M'hauré de refer de nou
De dalt a baix
De dreta a esquerra
Pel davant i pel darrera
Però hi haurà un lloc que on em deixaré retocar
Som hi dons, no perdem temps
Molt bé! Bona participació als relats conjunts.
ResponEliminagràcies!
ResponEliminaTot una declaració de principis.
ResponEliminaBen fet!
Potser una miqueta mes de mugro.
ResponEliminabenvinguda a casa, mireia.
ResponEliminastriper,dons jo la trovo força bé!ara, tú hi entens més, segur.
ResponEliminaPer adaptar-se als nous temps no és fàcil, però si el cor continua sent el mateix pots enlluarnar a mig món :) una abraçadaaaaaaaaa que fa dies que no sé res de tu!
ResponEliminaM'agrada la foto que has escollit per acompanyar el text. Que vagi molt bé la renovació! Un petó
ResponEliminaPerò quin lloc? Una talla més tampoc no estaria malament... Bona proposta!
ResponEliminaEl temps es una cosa passatgera,
ResponEliminaper tan no existeix col tal,
mes aviat son nosaltres que evolucionen.
M’agrada llegint-hi
Si per renovar-se, cal passar per aquesta màquina!!!. M'ha agradat el relat.
ResponEliminaBen trobat i bona estrena!
ResponEliminaDoncs endavant!!! El cor no te'l retoquis eh? que després perdrem l'essència de la menta fresca!!!
ResponEliminapetons i ànims!!!
Renovar-se, tothom ho necessita en un moment o un altre...ara bé, sempre hi ha coses que no cal retocar.
ResponEliminaMolt, però molt suggerent i reivindicatiu, la menta fresca al poder!!!! Petons!
ResponEliminaMENTA FRESQUETA
ResponEliminaQuin es aquet lloc per on no et deixaras retocar????.
potser no he entes be la cuestio?.
petons per tu.
De totes maneras jo crec que no et cal-len retocs, estas molt com estas, nena.
Doncs està prou bé el text. No sé on veus que no t'hagis sortit.
ResponEliminaUna abraçada.
Renovar-se o morir, no? És el que diuen... ben trobat :)
ResponEliminacesc, tú si que hi veus clar nano!
ResponEliminapavo, tens la resposta al teu blog.
xexu, i semblava que no hi era....
xarnego, ben vingut a casa.
joana, hi ha coses que ni aquesta màquina arregla ;-)
jordi, venint de vosté m'afalaga el comentari.
instints, precisament aquest no, hehe
tacte, tens tota la raó
zel, gràcies guapa i que aviat acabis els informes!
martona, i tant que me'n calen de retocs!!!
skorbuto, es que és la primera vegada i veig que els vostres són més llargs...
pd40, ben vingut a casa i gràcies.
Espero que et refacis aviat, bonica meva. Et deixo un petó ben fort
ResponEliminaHola!
ResponEliminaM'hauras de disculpar perquè no tinc ni idea de què és això dels relats compartits... només volia dir que he arribat aquí per casualitat i m'he quedat encantada amb l'imatge que tens "de portada", és una preciostat: l'arcada, la bici, les cadires, la paret del davant...
maria jesús,costarà costarà.
ResponEliminaassumpta, quan t'hagis desencantat de la "portada" ens anem veien per aqui, d'acord?
Bons auguris pels nous temps, començo a notar una miqueta de bon moviment. El cor no te'l retoquis, ens agrada tant!
ResponEliminaemmm ... curiós ... salut
ResponEliminaUna renovació molt radical, oi? Encara que segons que canvis és millor que siguin poc a poc i d'altres ràpidament. Un dilema. Salut.
ResponEliminaMoltíssimes gràcias, menta fresca (quin nick més maco tens... quasi sembla que puc sentir l'aroma) per ensenyar-me què és això dels relats compartits :-)
ResponEliminaEl cert és que sóc una aprenent i els meus coneixements de "bloggerologia" són molt escassos encara... de moment vaig saltant d'un lloc a l'altre a veure què puc aprendre... però el detall que has tingut de posar-me l'enllaç m'ha fet moltissima il·lusió!!
Carai, tanta menta fresca m'ha fet sentir bé, sobretot ara a l'estiu que la calor apreta! Gràcies pels mil comentaris deixats als meus humils blocs de literatura. Estaré encantat de que tornis quan vulguis...
ResponEliminaMoltes gràcies,
Gulchenruz
Els que sou joves, us podeu tocar i retocar tant com vulgueu i desitgeu,
ResponEliminano perdeu ni un segon, que després la
vida s'exaureix. Et faig memòria pel
14 de juliol. Diguem quelcom.
no, no retocaria gaire, estas molt be aixi...petons i benvinguda a relats conjunts
ResponEliminaaquest lloc és el bloc, no?
ResponEliminaben fet! com avança la ciència...
hem d'estar re-inventant-nos contínuament... és llei de vida!
ResponEliminapetó, maca!!!
sí ... per estalviar ... se es transforma en c !!! ... salut
ResponEliminacèlia
ResponEliminaaixò es precisament el que intento!
mossèn,
vos si que en sou de curiòs, c
onset,
no es un dilema, es un fet.gràcies.
assumpta
ja ho saps que tinc sempre la porta
gulchenruz,
a tú per la visita.
carles,
si, i tant, el 14 sens dubte.
mon,
et trovo a faltar...
estrip,
no, no és el blog.
yuna,
si noia, llei de vida o supervivencia, digues-li com volguis.
no sé pq ja m'ho imaginava que no era el bloc? puc preguntar què, doncs?
ResponEliminacrec que el pensament aquest que has escrit és quelcom que seria convenient fer, de tant, en tant...
ResponEliminaJo crec que a tot arreu els canvis són bons... és que per molt que no vulguis sempre canvies!
ResponEliminaSalut!
Molt bo...
ResponElimina(però segur que és necessari retocar-se?... Som com som, no? Doncs sortim a descobrir/retrobar els colors i els sons. Els somriures i els somnis...
Sense refer-nos...)
Petonet ;¬)*