Fa dies que ho tenia d'haber enllestit.Vaig dir que m'hi posaria en seguida però m'he distret amb altres coses i clar, si ho deixes pel darrer moment, sempre acaves corren i fent-ho a sobre, malament.
A veure si acavo ràpid que es fa tard i enfosqueix, una mica més i ho tinc enllestit. Si, sembla que ja ho tinc i a més, a veure, espera que no m'hi veig... ostres, ara que faig?
Ah si, amb el el llum del móvil m'hi veig, a veure, si, sembla que no sobra cap peça, però... però?
I ara com surto jo d'aqui dins? A veure si trovo el número del Xexu. Què? que no hi ha cobertura aqui dins?
XEXUUUUUUUUUU treu-me d'aquiiiiiiiiiiiii.
Muntaves el cavall a peces i t'has quedat tancada a dins!!!
ResponEliminaUaaaaaaaaau!! És angoixant... però molt imaginatiu!
Espero de tot cor que en Xexu et senti...
Mare meva, quina imaginació!!! :) Genial, però, bonica*
ResponEliminaUn petonàs!!!!
ja veig que aquesta volta toquen relats amb protas blogaires.
ResponEliminaXexu, et criden! Menta, encara no ve però no t'amoïnis que ens quedem amb tu perquè no et quedis sola, vols un lot? (llanterna), una espelma? uns mots encreuats? una pasta de xocolata?
ResponEliminaNo coneixia el teu bloc, però m'ha agradat de quan en quan et faré una visita.
ResponEliminaJo també espero que el Xexu hagi vingut a auxiliar-te
eeeiiiiiii! que hi ha algú aquí a fora? que algú em tregui d'aqui, que no hi tinc l'ordinador per fer mes post!!
ResponEliminaAl meu blog t'he deixat un angelet
ResponEliminaCollons, que portes tres dies aquí tancada, i jo a la parra! Però què ha passat, que el google reader no m'ha avisat dels teus últims posts, ja m'estranyava a mi que no diguessis res feia temps!
ResponEliminaDoncs no podrem treure't sense fer malbé la teva obra... Jordi, porta les eines. Assumpta, Cèlia, empenyeu les potes de davant, a veure si cedeix. Yuna, ves parlant amb la Menta perquè no es posi nerviosa. Som'hi que la radial ja és aquí!
Uf! ja em pensava que m'hi quedaria per sempre, bé de fet, al preu que estan les hipoteques...
ResponEliminaEi, ara he vist que m'has comentat a casa. Escolta, el que deia era seriós (i per si fos poc, després de comentar-te aquest relat he intentat comentar els altres dos posts anteriors i m'ha marxat la llum a mig comentari, me casum...).
ResponEliminaEm guio pel que em diu el Google reader, que m'avisa de la gent que actualitza, però feia molts dies que no em deia res del teu blog, i de sobte, em diu que hi ha tres posts. He vingut de seguida, i m'ha sabut greu i tot no haver vingut abans. Això passa per confiar en la tècnica. Espero que no tinguem més problemes.
Jo a casa meva he canviat la capçalera i algun coloret, però en principi res que t'hagi d'impedir comentar. Ens han fet un mal d'ull, ja es veu.
Osti, et trobava a faltar, no se m'ha actualitzat, ja pensava que no tornaries. Uf!!!
ResponEliminaBona història, ja veus, el Xexu t'ha vingut a rescatar no? jeje. ESpero que tot estigui correcte.
M'ha agradat la història Menta!!!
Ja ha vingut el Xexu?¨És que estava a punt de sortir, ja duia el paraiGúes i l'abric!!!! Jejeje!!!
ResponEliminaMolt bo i amb molta imaginacio , jo mirava la foto per si sorties de dintre.
ResponEliminaBesitos, desde el retiro relajante jajaja :)
ResponEliminaUf! Veig que ja has sortit! Has vist quin solet que ha fet avui?
ResponEliminaMolt bo i original! I molt bo això del blocaire convidat! :-)
ResponEliminaPer cert, a mi tampoc se m'actualitzava. Fins avui no m'has aparegut i em posa que fa 5 dies!
Reina, guanyes per golejada i imaginació en qüestió de blocs, felicitats!i sobretot x poder sortir.
ResponEliminaJo mhi hagues queda't una temporadeta, sense gent, soroll, maldecaps, malrollos, histories.,que bé!
És el cavall de Troia? Ets a dins?
ResponElimina